Gerros xinesos inquiets

Deia Wyoming a El intermedio (La Sexta) que quan s'acosten eleccions passen indubtablement dues coses. Una: «Que posen a descongelar Manuel Campo Vidal a temperatura ambient perquè pugui moderar el debat». I dues: «Que Aznar sempre reapareix per criticar el seu partit i Mariano Rajoy». Té raó. Al marge de la descongelació del nostre estimat Manuel Campo, quan s'acosten eleccions hi ha gerros xinesos -o sigui, expresidents- que aprofiten per posar-se en moviment. ¡Ah! La tele és molt sensible a aquest tràfec de gerros. Quan Aznar es posa a fer postures i critica el seu propi PP, els informatius ho recullen amb fruïció. I els programes sorneguers s'exciten enormement perquè és un material impagable perquè el sarcasme aflori. Deia precisament Wyoming, repassant les últimes trobades públiques entre Aznar i Rajoy: «Aznar ja ni tan sols el saluda. Ha passat d'elegir-lo a dit per succeir-lo, a posar-li el dit directament a l'ull». ¡Ah! Expliquen els fontaners de Downing Street que quan Harold Wilson va cedir el càrrec a James Callahagan, li va deixar una carta en clau irònica que deia: «En moments de crisi, dóna-li la culpa al teu antecessor». Sembla que Aznar és bon coneixedor d'aquest consell. Però l'aplica al revés: «En moments de crisi, li dono la culpa al successor».

ARTUR MAS

ARTUR MASTambé l'expresident Artur Mas està apareixent molt a la televisió. En un interval de tot just 15 dies, TV-3 li ha dedicat dues llargues i complertes entrevistes: una al programa Els matins (5 de maig) i una altra al .CAT (19 de maig). El cas de Mas és diferent. Des que va assenyalar amb el dit Puigdemont per succeir-lo, ha sigut un gerro xinès molt dinàmic i actiu. Sempre ha estat present. En aquesta apassionant refundació de Convergència, per exemple, el seu paper ha sigut determinant i excels. Al .CAT li van preguntar si aspirava a tornar a ser president. Va contestar que no. Però va fer una pausa, breu, i va afegir: «Bé, si jo tornés a la presidència només tindria un sentit: seria senyal que tot estigués anant molt malament». I llavors va tornar a fer una altra pausa, breu, i va afegir: «Bé, també tornaria en un altre escenari: que tot hagués anat molt bé i que algú es recordés de Mas per a la presidència de la República, una presidència representativa, no executiva». ¡Ah! Un plantejament molt reconfortant: si tot va malament, torna; i si tot va bé, també. Gloriós.