Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Segueix decebent Alberto Chicote amb aquest inútil posturisme que li han inventat amb el nom d'El precio de los alimentos (La Sexta). No sé si emetran algun capítol més dels dos que ja han llançat. Seria desitjable que no. La veritat és que no traiem l'entrellat de per què pugen els aliments, o baixen. Aparentment ens en dóna pistes, però són una carretada de dades que semblen esfilagarsades de la Viquipèdia on line. A vegades diu que viatja a llocs remots on assegura que hi ha el secret de la pujada o baixada de preus, però en moltes ocasions no viatja enlloc: en realitat només incrusta la seva veu en off sobre imatges -d'arxiu o pregravades- de països exòtics i llunyans. Quan va a algun lloc de debò, tampoc és que indagui. L'altre dia va estar en una granja de gallines ecològiques que viuen soltes picotejant pel camp -gallines felices, com en diria la meva admirada Carme Ruscalleda- i quan el granger li va advertir que a les granges d'explotació industrial i massiva les gallines «són modificades perquè mengin més i posin més» a Chicote només se li va ocórrer dir: «¡És tot un món, el de la gallina!». ¡Ahhh! Chicote hauria d'abandonar aquests vols gallinacis i tornar a Pesadilla en la cocina així que pugui. Allà sí que investigava de forma implacable la salubritat dels establiments que visitava.
