El vol gallinaci de Chicote

Segueix decebent Alberto Chicote amb aquest inútil posturisme que li han inventat amb el nom d'El precio de los alimentos (La Sexta). No sé si emetran algun capítol més dels dos que ja han llançat. Seria desitjable que no. La veritat és que no traiem l'entrellat de per què pugen els aliments, o baixen. Aparentment ens en dóna pistes, però són una carretada de dades que semblen esfilagarsades de la Viquipèdia on line. A vegades diu que viatja a llocs remots on assegura que hi ha el secret de la pujada o baixada de preus, però en moltes ocasions no viatja enlloc: en realitat només incrusta la seva veu en off sobre imatges -d'arxiu o pregravades- de països exòtics i llunyans. Quan va a algun lloc de debò, tampoc és que indagui. L'altre dia va estar en una granja de gallines ecològiques que viuen soltes picotejant pel camp -gallines felices, com en diria la meva admirada Carme Ruscalleda- i quan el granger li va advertir que a les granges d'explotació industrial i massiva les gallines «són modificades perquè mengin més i posin més» a Chicote només se li va ocórrer dir: «¡És tot un món, el de la gallina!». ¡Ahhh! Chicote hauria d'abandonar aquests vols gallinacis i tornar a Pesadilla en la cocina així que pugui. Allà sí que investigava de forma implacable la salubritat dels establiments que visitava.

¿UN PAÍS O UN NEGOCI?.- Tampoc sabem quant de temps seguirà donant TV-3 aquest concurset tan carrincló titulat Com som. El seu pessebrisme és enciclopèdic. Segueixen preguntant cosetes com: «¿Què és el primer que fan els catalans quan es lleven al matí?». I és clar, va sortir el mateix que si haguessin fet la pregunta a Pamplona o a Las Palmas de Gran Canaria: el primer que es fa és anar al lavabo a evacuar una llarga i càlida pixarada. ¡Ah! Els devia sobrevenir un disgust molt gran, perquè en aquest cas el fet diferencial i identitari falla. L'altre dia van preguntar: «¿Quants catalans han pensat alguna vegada a muntar un negoci?», i per estar en línia amb l'independentisme de la casa va sortir de seguida la deliciosa Mabel Martí i va exclamar amb entusiasme: «Els catalans som molt emprenedors. ¡Fins i tot el president vol muntar un país nou!». ¡Ahh! Des d'un punt de vista sobiranista és un apunt virtuós, això és innegable. Però compte: una cosa és muntar un negoci i una altra muntar un Estat. Encara que ben pensat, aquest és un assumpte a analitzar. I molt meditable.