torra en el homenaje a la tumba de lluis companys
Per arribar a la conclusió que no anaven seriosament no feien falta els 500 folis de la sentència. N’hi havia prou amb els testimonis que molts dels líders independentistes van oferir dins i fora dels jutjats, fins i tot en les declaracions en privat, on s’enfonsaven els castells en l’aire i admetien que allò que proclamaven eren maniobres simbòliques: el que calia fer perquè no els diguessin traïdors. Això ho van reconèixer ells, abans que el Suprem ho anomenés engany i esquer i artifici i somieig, perquè tots van veure que el referèndum va ser sense garanties i d’allà no hi podia emanar cap mandat.
