Entre tots amb Joan Herrera. La valoració dels lectors
Això es mou i de quina manera, així que s’obre una oportunitat per a la política en majúscules, la que canvia les coses. Encara que per a això s’hagi de surfejar entre el que és vell que no acaba de morir, el que és nou que no acaba de néixer i el que és ultranou que fa vell el que és nou. Això sostenia Joan Herrera aquest dimarts al Palau Macaya de l’Obra Social de La Caixa, en la seva trobada amb 10 ciutadans que, encara que no van desaprofitar l’ocasió d’expressar el seu desencant amb els polítics, van ser més indulgents amb ell del que ho havien estat amb Artur Mas, Oriol Junqueras i Pere Navarro, els seus predecessors en el cicle Catalunya 2014, que organitza EL PERIÓDICO. Potser perquè a l’hora de passar comptes, les factures pendents són proporcionals a la quota de poder exercit. O per la convicció del copresident d’ICV al proclamar que va en metro, porta el seu fill a l’escola pública i no viu en la bombolla que allunya de la realitat molts dels seus col·legues. Els de la casta, vaja, com es diu ara.
