Medi ambient
La Gran Barrera australiana arriba a nivells rècord de coralls
El sistema coral·lí més gran del món va començar a deteriorar-se en la dècada del 1990
La Gran Barrera d’Esculls, situada al nord-est australià i considerada el sistema coral·lí més gran del món, registra una quantitat de coralls sense precedents des de fa 36 anys, però continua sent vulnerable als blanquejos massius per la crisi climàtica, segons un estudi anual publicat aquest dijous.
«El 2022, la recuperació generalitzada ha donat lloc a la cobertura més gran de corall registrat pel LTPM (sigles en anglès del Programa de Monitoratge a Llarg Termini) al nord i el centre de la Gran Barrera», segons l’informe anual sobre la condició de la Gran Barrera de l’Institut Australià de Ciències Marines.
L’estudi del LTPM, que va començar fa 36 anys, assenyala que 38 dels 87 esculls representatius analitzats entre l’agost del 2021 i el maig del 2022 van mostrar nivells de cobertura del 10 al 30%. 28 esculls més mostren una cobertura d’entre el 30 i 50%, molt més gran a la registrada en l’estudi de l’any passat a la Gran Barrera d’Esculls.
Coralls Acropora (Banyes d’ant)
Això es deu a l’augment dels coralls Acropora (banyes d’ant) de ràpid creixement, «que són el grup dominant de coralls a la Gran Barrera i han sigut en gran manera responsables dels canvis anteriors en la cobertura de corall dur», va assenyalar l’informe de l’Institut Australià de Ciències Marinas (AIMS, sigles en anglès).
Però l’AIMS va apuntar que aquesta espècie és més propensa a ser danyada per les onades, provocades per forts vents i ciclons tropicals, així com a la descoloració per l’escalfament de les aigües. També són la presa preferida de la plaga de corona d’espines. «Això significa que els grans augments de la cobertura de corall dur poden ser ràpidament anul·lats per les pertorbacions als esculls on predominen els coralls Acropora», va dir Mike Emslie, expert d’AIMS en un comunicat de l’ens governamental.
Plagues i blanqueig
Notícies relacionadesL’AIMS va alertar que la zona sud de la Gran Barrera va reportar una caiguda en el creixement del 38% el 2021 al 34% aquest any per la proliferació de la plaga de corones d’espines, va apuntar aquest estudi. «Això mostra com és de vulnerable la Gran Barrera a les pertorbacions agudes i severes que estan ocorrent amb més freqüència i tenen una durada més gran», va remarcar el director executiu d’AIMS, Paul Hardisty. La Gran Barrera –que corre el risc de ser inclosa s la llista de Patrimoni de la Humanitat en perill, va patir importants blanquejos el 1998, 2002, 2016, 2017 i 2020, així com el 2022, malgrat que aquell any va estar dominat pel fenomen de la Niña que causa una baixada de temperatures a Austràlia.
Llar de 400 tipus de corall, 1.500 espècies de peixos i 4.000 varietats de mol·luscos, la Gran Barrera va començar a deteriorar-se en la dècada del 1990 pel doble impacte de l’escalfament de l’aigua del mar i l’augment de la seva acidesa per la presència més gran de CO2 en l’atmosfera.
