THE CONVERSATION

El desplaçament a la feina cada vegada dura més (i fa més infeliços els treballadors)

4
Es llegeix en minuts
El desplaçament a la feina cada vegada dura més (i fa més infeliços els treballadors)

FERRAN NADEU

Jorge Velilla Gambo, professor ajudant doctor, Universitat de Saragossa; José Alberto Molina, professor, Universitat de Saragossa, i José Ignacio Giménez Nadal, catedràtic, Universitat de Saragossa

Els desplaçaments d’anada i tornada a la feina (commuting) han rebut durant les últimes dècades l’interès tant d’investigadors com de polítics i treballadors.

A Europa, per exemple, un de cada cinc treballadors dedica més de 60 minuts al dia a aquest tipus de desplaçaments. A més, aquests desplaçaments han anat augmentant constantment durant els últims anys, cosa que genera una sèrie de conseqüències negatives tant per als treballadors com per a les empreses i la societat en general.

En aquest sentit, la recerca ha establert que els treballadors que han de dedicar més temps a anar a treballar tendeixen a ser menys feliços, a tenir un pitjor estat de salut, a absentar-se més dels llocs de treball i, finalment, a reportar més nivells d’estrès i cansament.

D’altra banda, una durada més llarga d’aquests desplaçaments s’ha associat amb pèrdues de productivitat, augments en les emissions de gasos amb efecte hivernacle i més embussos a les ciutats.

Cada vegada més temps al cotxe

En aquest sentit, diversos investigadors del grup de recerca «Economia de la Població, Mercat de Treball i Economia Industrial» de la Universitat de Saragossa hem portat a terme diverses anàlisis socioeconòmiques sobre la incidència i conseqüències dels desplaçaments d’anada i tornada a la feina.

En aquesta recerca en particular (‘Trends in commuting time of European workers: A cross-country analysis’, Transport Policy, 2022), ens hem centrat a estudiar les tendències i evolució del temps dedicat pels treballadors a aquest tipus de desplaçaments durant les dècades de 1990, 2000 i 2010 a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Itàlia, Irlanda, Luxemburg, Portugal, Regne Unit i Suècia. Per fer-ho, fem servir les dades de les enquestes de condicions laborals (European Working Conditions Surveys) de l’Eurostat.

En primer lloc, trobem que el temps dedicat a anar i tornar de la feina ha augmentat de forma significativa a tots els països analitzats excepte a Alemanya, Grècia i Portugal, mentre que s’ha mantingut relativament constant a Àustria i Luxemburg. Tot i això, els motius que hi ha darrere d’aquesta divergència requereixen una anàlisi més profunda.

En segon lloc, hem trobat també que els homes dediquen més temps a anar i tornar de la feina que les dones, fins i tot quan es comparen homes i dones de similars característiques (edat, nivell educatiu, ingressos, estat civil, ocupació i regió de residència, entre d’altres).

Aquestes diferències són especialment significatives a Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Itàlia, Irlanda, Luxemburg i el Regne Unit. És a dir, les dades apunten que hi ha una bretxa de gènere en el temps de desplaçament al treball.

Les causes i conseqüències d’aquesta bretxa es mantenen relativament inexplorades, malgrat que les dades mostren alguns indicis. Les diferències de gènere en aquests desplaçaments semblen estar relacionades amb:

  • Les diferències en el grau d’especialització laboral d’homes i dones.

  • La diferent càrrega de responsabilitats domèstiques.

  • Les possibles activitats intermèdies que es fan mentre es treballa.

Uns arriben abans, d’altres van darrere

També analitzem quines característiques demogràfiques, laborals, familiars i ocupacionals dels treballadors expliquen el temps que dediquen a anar i tornar de la feina.

Els resultats mostren cert grau d’heterogeneïtat entre països en relació amb aquests determinants. És a dir, els factors que expliquen aquests desplaçaments varien de país en país. Aquesta heterogeneïtat té una clara conclusió: la mobilitat d’anada i tornada a la feina és un fenomen complex que depèn de factors no observables, cosa que dificulta la seva anàlisi des d’una perspectiva microeconòmica.

Malgrat això, els resultats també mostren alguns patrons comuns: la qualitat de les infraestructures de transport es relaciona amb millors temps de desplaçament, mentre que l’ús generalitzat del cotxe com a vehicle de transport està correlacionat amb més temps de desplaçament a la feina.

Finalment, trobem una relació complexa entre els desplaçaments i els nivells d’atur i de creixement econòmic dels països analitzats, amb aquesta relació que varia de país en país. Això reforça la idea que aquests desplaçaments representen un fenomen complex que requereix més esforços per ser modelat i analitzat.

El medi ambient pateix

Vivim en un món cada vegada més compromès amb el medi ambient, però en què dediquem cada vegada més temps a anar a la feina i en què la forma majoritària de desplaçament continua sent el vehicle privat. En aquest sentit, els desplaçaments són una de les principals fonts de contaminació i emissions. D’altra banda, els desplaçaments a la feina són una font d’infelicitat per als treballadors, generen estrès i redueixen la productivitat laboral.

Els nostres resultats obren portes per a futurs treballs que busquin analitzar en detall certs aspectes dels desplaçaments laborals, i poden ajudar a orientar polítiques que ajudin els treballadors a optimitzar aquests desplaçaments i, d’aquesta forma, reduir l’impacte negatiu que tenen en la societat.

Notícies relacionades

Mesures orientades a millorar la informació disponible en matèria de recerca d’ocupació, promoure el transport verd o fomentar la jornada contínua podrien ser interessants en aquest sentit.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.