THE CONVERSATION

¿Quines opcions legals hi ha davant el final de l’estat d’alarma per contenir la pandèmia?

Es llegeix en minuts
¿Quines opcions legals hi ha davant el final de l’estat d’alarma per contenir la pandèmia?

Ricardo Rivero Ortega, Universitat de Salamanca; Antonio Arroyo Gil, Universitat Autònoma de Madrid; Ignacio Álvarez Rodríguez, Universitat Complutense de Madrid; Ignacio Villaverde, Universitat d’Oviedo; Josefa Cantero Martínez, Universitat de Castella-la Manxa; Naiara Arriola Echaniz, Universitat de Deusto; Octavio Salazar Benítez, Universitat de Còrdova; Roberto Blanco Valdés, Universitat de Santiago de Compostel·la; Teresa Martínez Díaz, Universitat Nebrija i Victoria Rodríguez-Blanco, Universitat Miguel HernándezEl 9 de maig s’acaba l’estat d’alarma i el Govern d’Espanya ja ha anunciat que no prorrogarà el decret

Hem consultat diferents experts en dret per preguntar-los si hi ha altres instruments legals tan efectius per contenir la pandèmia i si podran continuar aplicant-se limitacions.


«Altres democràcies han intervingut sense activar l’estat d’excepció»

«Altres democràcies han intervingut sense activar l’estat d’excepció»Ricardo Rivero Ortega

Catedràtic de Dret Administratiu i rector de la Universitat de Salamanca

Recórrer a l’estat d’alarma cada vegada que hi hagi una circumstància com la viscuda al llarg de l’últim any no és, segons la meva opinió, la millor de les opcions legals, tret dels casos en què estigui totalment justificada una limitació general de drets fonamentals. Altres democràcies desenvolupades han intervingut amb títols previstos en la seva legislació sanitària, sense activar l’estat d’excepció.

Sobre el debat al voltant del marc legal més adequat després del final de l’estat d’alarma, algunes modificacions en la legislació bàsica de salut pública (en la seva versió de llei orgànica i llei ordinària) dotarien de més capacitats les autoritats sanitàries per acotar intervencions puntuals.


«Hauria resultat convenient que s’hagués reformat la legislació sanitària actual o aprovat una de nova»

«Hauria resultat convenient que s’hagués reformat la legislació sanitària actual o aprovat una de nova»Teresa Martínez Díaz

Professora de Constitució espanyola de la Universitat Nebrija

L’estat d’alarma, amb el degut control parlamentari, és el millor instrument legal per fer front a la pandèmia. La llei orgànica que el regula esmenta com a pressupost les crisis sanitàries produïdes per epidèmies, i permet acordar mesures restrictives de la circulació a hores i llocs determinats. Però no hem d’oblidar que es tracta d’una mesura excepcional i que tant les mesures a adoptar com la seva durada seran «les estrictament indispensables».

Hauria resultat convenient que, al llarg d’aquest temps, el Parlament hagués reformat la legislació sanitària actual o aprovat una de nova capaç de donar resposta a la situació que vivim.

Sense estat d’alarma, i sense haver-se portat a terme aquesta adaptació legislativa, comptem en el nostre ordenament amb la Llei Orgànica 3/1986 de Mesures Especials en matèria de Salut Pública. Aquesta norma permet a les autoritats sanitàries adoptar mesures de control i prevenció quan ho exigeixin raons sanitàries d’urgència o necessitat, però delimitades a un radi d’acció immediat al focus de transmissió.

Per tant, la legislació ordinària podria resultar insuficient en cas que l’evolució de la pandèmia, a partir del 9 de maig, no millori substancialment i continuïn sent necessaris el toc de queda i els confinaments perimetrals.


«L’aparell legislatiu no està preparat per afrontar la gestió d’una situació com la que vivim»

«L’aparell legislatiu no està preparat per afrontar la gestió d’una situació com la que vivim»

Ignacio Villaverde

Catedràtic de Dret Constitucional i rector de la Universitat d’Oviedo

La pandèmia ha posat de manifest la relativa ineficiència d’algunes eines jurídiques, en bona mesura perquè s’havien dissenyat amb la convicció que mai s’haurien d’utilitzar. És el cas dels estats de crisi de l’article 116 CE, i del que ara ens ocupa, l’estat d’alarma. L’eina ha sigut útil, el problema és que l’aparell legislatiu no està preparat per afrontar la gestió ordinària d’una situació com la que vivim.

L’estat d’alarma, com els altres estats de crisi, serveixen per al que serveixen. Són una resposta immediata, àgil i temporal (molt temporal) a una circumstància extraordinària, imprevista i extremadament greu, com la Covid-19. No obstant, el temps que es va guanyar amb les successives declaracions de l’estat d’alarma no es va aprofitar per escometre les necessàries reformes legislatives que dotessin el nostre sistema sanitari d’instruments de reacció i acció davant episodis com el que estem vivint.

Tampoc és, segons el meu parer, necessari introduir grans canvis, perquè el sistema preveu respostes a situacions d’emergència sanitària. Però no són suficients, com ha demostrat el pas de la pandèmia. Estaria bé aprofitar l’experiència precisament per aprendre’n i introduir aquestes modificacions que donessin al sistema sanitari instruments àgils perquè no torni a passar l’impensable.


«Les comunitats autònomes tenen prou legislació per aplicar mesures restrictives puntuals»

«Les comunitats autònomes tenen prou legislació per aplicar mesures restrictives puntuals»Victoria Rodríguez Blanco

Professora de Ciència Política de la Universitat Miguel Hernández

El primer que caldria preguntar-se és si amb el procés de vacunació general contra la Covid-19, té sentit continuar plantejant restriccions de drets fonamentals. En un estat democràtic de dret han d’estar completament justificades, aplicades de forma puntual i ajustades al criteri de la proporcionalitat entre el bé que es persegueix i la mesura que s’aplica.

En qualsevol cas, el marc jurídic apropiat legalment per implementar mesures restrictives és l’estat d’alarma, decretat pel Govern a l’empara de l’article 116 de la Constitució espanyola. Aquest pot aplicar-lo de manera territorial, per a una comunitat autònoma, per exemple, si hi hagués una situació sanitària urgent que ho demanés.

Les comunitats autònomes, a l’empara de la crisi de Covid-19, tenen prou legislació per aplicar certes mesures restrictives sempre que siguin puntuals, es justifiqui la proporcionalitat i siguin ratificades pels tribunals de justícia.

Adoptar mesures limitadores de drets fonamentals a la lleugera, sense informes justificatius i amb una durada indeterminada és buidar de contingut l’Estat constitucional.


«Sembla aconsellable acordar noves pròrrogues de l’estat d’alarma de 15 dies en 15 dies»

«Sembla aconsellable acordar noves pròrrogues de l’estat d’alarma de 15 dies en 15 dies»Antonio Arroyo Gil

Professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Madrid

Malgrat el progrés del procés de vacunació, sembla que encara queden per davant unes quantes setmanes o, fins i tot, mesos perquè puguem controlar la pandèmia de Covid-19. És possible, per això, que les mesures de confinament perimetral i el toc de queda continuïn sent necessaris.

Davant la limitació de drets fonamentals que suposen, només poden ser adoptades si tenen prou cobertura constitucional i legal. Per tant, és dubtós que fora de l’estat d’alarma les comunitats autònomes les puguin adoptar de manera generalitzada. En tot cas, d’acceptar-se tal possibilitat, les esmentades mesures adoptades per les autoritats autonòmiques haurien de ser ratificades per decisió judicial (del Tribunal Superior de Justícia corresponent).

En virtut de totes aquestes raons, i atesa la situació en què previsiblement ens trobarem encara el 10 de maig, sembla aconsellable acordar una nova pròrroga de l’estat d’alarma (de 15 dies en 15 dies, com es dedueix de la Constitució).

En el futur, s’hauria de reformar la Llei Orgànica 3/1986, del 14 d’abril, de Mesures Especials en matèria de Salut Pública, per concretar el contingut i abast de les mesures limitadores de drets fonamentals que puguin adoptar les comunitats autònomes. Només així podran complir els principis de seguretat jurídica i legalitat. Argument aquest, per cert, que també podríem predicar de la Llei Orgànica 4/1981, de l’1 de juny, dels Estats d’Alarma, Excepció i Setge, ja que, referent a l’estat d’alarma, es mostra igualment poc precisa.


«L’eficàcia de qualsevol mesura que s’adopti quedarà supeditada a la seva autorització judicial»

«L’eficàcia de qualsevol mesura que s’adopti quedarà supeditada a la seva autorització judicial»Josefa Cantero Martínez

Professora de Dret Administratiu de la Universitat de Castella-la Manxa

Segons la meva opinió, a falta d’una nova regulació sobre la matèria, el millor instrument per contenir la pandèmia és l’estat d’alarma. Permet a les autoritats sanitàries adoptar de forma immediata –i amb certa dosi de seguretat jurídica– totes o algunes de les mesures limitadores de drets fonamentals que ara conté el Reial Decret 926/2020, del 25 d’octubre, pel que es declara l’estat d’alarma per contenir la propagació d’infeccions causades pel SARS-CoV-2.

El fet que decaigui l’estat d’alarma no significa que quedem desemparats ni que els nostres poders públics no puguin adoptar mesures per lluitar contra la pandèmia. Ara bé, el marc jurídic es torna molt més complex i insegur perquè desapareix aquesta caixa d’eines o instruments d’intervenció per a les comunitats i perquè l’eficàcia de qualsevol mesura que s’adopti queda supeditada a la prèvia autorització o ratificació judicial.

Les comunitats autònomes disposen de diverses eines que poden ser utilitzades per contenir una pandèmia, però no permeten limitar drets fonamentals. Per adoptar mesures tan estrictes, les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes hauran d’aplicar el marc jurídic establert a la Llei Orgànica 3/1986, del 14 d’abril, de Mesures Especials en matèria de Salut Pública, que és molt vague i imprecís.

Segons el meu parer, caldria repensar amb calma tota aquesta matèria i introduir més dosis de seguretat jurídica. Una possible solució passaria per reformar mitjançant una llei orgànica l’estat d’alarma i la Llei de Mesures Especials en matèria de Salut Pública per regular en aquesta última les situacions d’emergència sanitària, separant les pandèmies de l’estat d’alarma.


«Sense estat d’alarma les autoritats sanitàries poden adoptar mesures per lluitar contra la pandèmia»

«Sense estat d’alarma les autoritats sanitàries poden adoptar mesures per lluitar contra la pandèmia»Ignacio Álvarez Rodríguez

Professor de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid

No és erroni afirmar que l’estat d’alarma es podria prorrogar. L’article 116 de la Constitució no estableix cap tipus de prohibició al respecte. Atenent a l’evolució del pla de vacunació i com progressa en la població, veurem si continua sent necessari. En qualsevol cas, ha de complir els requisits constitucionals pertinents. El Govern no el pot declarar més enllà de quinze dies i l’ha de comunicar i obtenir l’autorització expressa del Congrés dels Diputats, que s’hi podria negar.

No obstant, recordem que l’estat d’alarma és un instrument de la caixa d’eines constitucional, i no és qualsevol eina. Ni el Govern nacional ni els Governs autonòmics poden limitar els drets fonamentals, ni el de llibertat de moviment ni cap altre, tret de situacions molt excepcionals. Que hàgim hagut de patir restriccions per lluitar contra la pandèmia no significa que s’hagin de quedar per sempre entre nosaltres.

L’informe del Consell d’Estat del 22 de març del 2021 estipula que el fet que no hi hagi estat d’alarma en vigor no és sinònim que les autoritats sanitàries deixin d’acordar i adoptar les mesures que estimin oportunes per lluitar contra la pandèmia, a l’empara de la legislació sanitària vigent.


«No tenim un altre instrument jurídic que prevegi la limitació o suspensió de drets fonamentals»

«No tenim un altre instrument jurídic que prevegi la limitació o suspensió de drets fonamentals»Octavio Salazar Benítez

Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Còrdova

L’estat d’alarma és un dels estats excepcionals que contempla la Constitució com a mecanisme perquè, davant situacions d’anormalitat com pot ser una pandèmia, i amb els deguts controls democràtics, es puguin, entre altres mesures, limitar drets fonamentals. La seva regulació de mínims ha permès anar articulant-lo en funció de les circumstàncies de cada moment i deixant un marge d’actuació als diferents territoris.

Fora dels estats excepcionals previstos per la Constitució en el seu art. 55, regulats al seu torn per la Llei Orgànica 4/1981 dels Estats d’Alarma, Excepció i Setge, no tenim un altre instrument jurídic que prevegi la limitació o suspensió de drets fonamentals, com és la llibertat de moviments.

Es podria haver previst algun tipus de limitació en una reforma de la llei de salut pública, cosa que lamentablement no s’ha fet durant aquests mesos. Ara, si es deixa en mans de cada administració territorial, és previsible que s’acabin judicialitzant tots els conflictes que puguin generar mesures limitadores de drets fonamentals sense un suport legal suficient i, per tant, de dubtosa constitucionalitat.


«El legislador hauria d’haver previst una reforma que aportés més seguretat jurídica a aquesta situació»

«El legislador hauria d’haver previst una reforma que aportés més seguretat jurídica a aquesta situació»Naiara Arriola

Professora de Dret Constitucional de la Universitat de Deusto

L’estat d’alarma constitueix una figura d’excepcionalitat en el nostre ordenament jurídic i, per tant, no ha sigut formulat per mantenir-se indeterminadament en el temps. La limitació de drets fonamentals i llibertats públiques s’ha de reduir en àmbit i espai d’explicació al que és estrictament necessari (criteris epidemiològics, en aquest cas).

Tot i que sigui més tediós per a la classe política, s’han de justificar i individualitzar les limitacions de drets el màxim possible per aplicar potser ja no l’estat d’alarma, sinó la Llei Orgànica 3/1986, del 14 d’abril, de Mesures Especials en matèria de Salut Pública.

Finalment, el legislador hauria d’haver previst una reforma tant de la Llei dels Estats d’Alarma, Excepció i Setge com de la Llei de Mesures Especials en matèria de Salut Pública que aportés una seguretat jurídica més gran a aquesta situació.


«És un caos jurídic i polític que es podria i s’hauria d’haver evitat»

«És un caos jurídic i polític que es podria i s’hauria d’haver evitat»Roberto Blanco Valdés

Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Santiago de Compostel·la

La modificació de la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de Mesures Especials en matèria de Salut Pública o la redacció d’una nova llei per fer front a la pandèmia podrien haver permès adoptar moltes mesures limitadores dels drets sense necessitat de recórrer a la declaració de l’estat d’alarma durant períodes llarguíssims.

La decisió de no prorrogar l’estat d’alarma significarà la desaparició de la base jurídica que fins ara ha permès la suspensió de drets com el de la lliure circulació. Les comunitats autònomes, autèntiques gestores de la lluita contra la Covid-19, queden abocades a adoptar mesures limitadores o suspensives dels drets, en cas que les considerin necessàries, sense cobertura legal i per tant subjectes en última instància a l’autorització judicial.

En suma, un caos jurídic i polític que es podria i s’hauria d’haver evitat a través de l’acció legislativa de les Corts Generals, que el Govern va prometre impulsar el juny passat i que encara estem esperant. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines

Notícies relacionades

Ricardo Rivero Ortega, rector de la Universitat de Salamanca. Catedràtic de Dret Administratiu, Universitat de Salamanca; Antonio Arroyo Gil, professor de Dret Constitucional, Universitat Autònoma de Madrid; Ignacio Álvarez Rodríguez, professor de Dret Constitucional, Universitat Complutense de Madrid; Ignacio Villaverde, rector de la Universitat d’Oviedo. Catedràtic de Dret Constitucional, Universitat d’Oviedo; Josefa Cantero Martínez, professora titular de Dret Administratiu. Presidenta de SESPAS, Universitat de Castella-la Manxa; Naiara Arriola Echaniz, professora doctora encarregada de Dret Constitucional, Universitat de Deusto; Octavio Salazar Benítez, catedràtic de Dret Constitucional, Universitat de Còrdova; Roberto Blanco Valdés, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Universitat de Santiago de Compostel·la; Teresa Martínez Díaz, professora de Constitució espanyola, Universitat Nebrija i Victoria Rodríguez-Blanco, professora de Ciència Política, Universitat Miguel Hernández

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.