El rei de la terra batuda

Entrevista a Rafa Nadal: «No tinc por de la vida fora del tennis»

El campió de Roland Garros conversa amb EL PERIÓDICO després del seu 14è títol a París i el seu 22è Grand Slam i explica el tractament amb el qual intentarà superar el seu dolor crònic al peu

Benoit Tessier / Reuters

Rafael Nadal apareix feliç i somrient a la majestuosa sala Opera de l’Hotel Intercontinental Le Gran de París on s’ha allotjat aquestes setmanes. Coixeja visiblement. L’anestèsia al seu peu ja no fa efecte. Està acostumat al dolor des de fa temps. S’asseu en una butaca, amb la sabatilla esquerra descordada, per la inflamació del peu. Preparat per al dia després habitual d’un triomf a Roland Garros. El 14 vegades campió abans havia estat al pont Alexander III de París fent la tradicional foto amb la Copa dels Mosqueters amb la imatge, darrere d’ell, de la Cúpula Daurada de l’edifici dels Invàlids on hi ha la tomba de Napoleó Bonaparte. La nit anterior va celebrar la seva victòria al mateix hotel amb un sopar privat d’unes 80 persones, entre familiars, amics, com Pau Gasol que va viatjar amb la seva dona a veure la final, tot el seu equip i els seus patrocinadors.

Vestit amb una samarreta de màniga curta blanca i texans, assegut en una cadira còmoda i clàssica, sota l’impressionant sostre vidrat de l’habitació oval construïda el 1862 i on Víctor Hugo celebrava festes i recepcions, el tennista atén els enviats especials de la premsa espanyola. «¿No és estrany jo assegut i vosaltres drets?» pregunta.

¿Com està el seu peu? Si no el graveu, us l’ensenyo després sense problemes encantat, tot i que no us agradaria.

¿Ha passat bé la nit? No, perquè em feia mal el peu. És així quan se’m desperta després de dues setmanes i mitja prenent moltíssims antiinflamatoris i analgèsics, pràcticament cada sis hores. No quedava cap altra opció tot i que no puc prendre això ‘in eternum’.

Notícies relacionades

¿Com s’imagina la vida fora del tennis? Igual que l’he viscut durant bastantes vegades en la meva carrera després de no competir per tema de lesions. Jo sempre he sigut feliç fora del tennis. No és una cosa que em faci perdre la son ni que tingui cap por de la meva vida després del tennis. A nivell físic tinc el que tinc. Crec que a nivell del peu si vull em puc treure el dolor d’una manera bastant definitiva. El que passa és que per treure’m el dolor m’he de fer una operació que és fixar-me el peu i si em fixo el peu no podré continuar jugant a tennis, però això caldrà veure-ho més endavant si el tractament no funciona.

¿El parxís és una bona teràpia? El parxís té una cosa que et passa una hora i mitja, dues hores sense adonar-te’n i també és una manera de deixar anar les maquinetes. No estàs tota l’estona amb el mòbil. Per a mi és una cosa positiva també en algun moment donat, estàs amb l’equip, jugant, sense estar pendent del mòbil abans dels partits o quan ets en un aeroport entre hores. És una mera distracció i és una competició que tenim entre nosaltres i que riem. Tenim un rànquing anual.

Temes:

Rafa Nadal Roland Garros

Inicia sessió 0 Comentaris

Multimèdia: els 10 manaments de Rafael Nadal per al tennis (i la vida)

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Billie Jean King, 50 anys de la revolució per la igualtat en el tennis