Entrevista a Nadal: "Mai m'he sentit invencible"

Relaxat, “però cansat”, diu Rafael Nadal, mentre s’asseu a conversar amb els enviats especials a París, entre ells EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, un dia després de guanyar per dotzena vegada Roland Garros al hall de l’hotel Melià Tour Eiffel, on s’allotja des que va arribar a París. Ho fa amb roba esportiva, gorra, samarreta i pantalons curts. Se'l veu tranquil com algú que ha complert el seu objectiu, un any més.

- 12 títols de 15 possibles, 93 victòries de 95 a París. ¿Què li diuen aquestes xifres? El que podrien dir a qualsevol. És el que és, un fet. Guanyar 12 Roland Garros és increïble, una de les coses especials que han ocorregut en l’esport, estic molt feliç i agraït de ser-ne, d’haver-lo viscut. Dit això, ho visc des del dia a dia i des de la normalitat.

- Un dia després i ja una mica més reposat, ¿com assimila el seu triomf? No. Des que vaig acabar la final, entre una cosa i una altra, no he parat. Vaig haver de fer el control, atendre els mitjans... Vaig arribar a l’hotel, em vaig canviar en dos minuts i vaig anar al sopar, on hi havia un munt de gent i després de sopar directe al llit i aquí estic, no he tingut temps per analitzar-ho des d’una perspectiva diferent. Estic molt content pel que he aconseguit i tinc la necessitat i les ganes de desconnectar una miqueta.

"Guanyar 12 Roland Garros és increïble i soc molt feliç d’haver-ho viscut"

-¿Li ve de gust perdre’s uns dies? Bé, perdre’m no ho sé. Crec que el mar no està en les millors condicions, he de fer altres coses.

- ¿Tindrà temps de desconnectar ara? No hi ha gaire temps entre Roland Garros i Wimbledon. Serà una minidesconnexió. Pararé uns dies per recuperar-me mentalment i físicament, i després prepararé Wimbledon a consciència.

- Avui és portada a tots els diaris i totohm el posa com a exemple. ¿El desconcerta tants elogis? No. Ho agraeixo. Soc una persona d’una emoció continguda, tant quan les coses van molt malament com quan les coses van molt bé. I això m’ajuda a suportar les dues coses: les victòries i els elogis com les derrotes i les crítiques.

"No m’agrada repetir el que em passa perquè quedes com un màrtir" 

- En el torneig de Barcelona va dir que va tocar fons.  Estava cansat de tenir dolor, no només en el tennis. M’han passat moltes coses i la majoria les sabeu, d’altres no. No hi ha hagut pràcticament cap torneig en el qual no m’hagi passat alguna cosa. Un es cansa de jugar amb més antiinflamatoris del compte o amb solucions momentànies. A Barcelona va ser el moment més baix. A partir d’allà vaig tenir un canvi molt important. Vaig perdre amb Thiem (semifinals) però va ser un bon duel, malgrat la derrota. Vaig anar pujant esglaons, començant des de molt avall, cada dia i cada setmana ha sigut millor, fent passos endavant que s’han aconseguit amb una actitud i una voluntat positiva, sense queixes, sense laments quan les coses anaven malament.

"Quan vaig dir parar em referia a una estona, no a retirar-me. Era parar un temps no gaire llarg, per regenerar-me" 

- Fins i tot es va plantejar parar. ¡No! Quan vaig dir parar em referia a una estona, no a retirar-me. Estava cansat de tenir problemes que m’han tret l’opció no només de competir, sinó també d’entrenar-me. A mi m’agrada entrenar, m’agrada fer esport, i estava cansat de no poder-ho fer per culpa del dolor. Res més. Quan això passa més mesos del compte, el cap té una davallada. La meva idea era parar un temps no gaire llarg, per regenerar-me.

-¿Tot això condiciona el seu calendari? Fa molt de temps que el condiciona. No és res nou. L’any passat només vaig jugar nou tornejos, l’anterior vaig jugar el que vaig jugar... De vegades, la gent em recorda jugant i jugant i jugant... Fa anys que això ha deixat d’existir, el meu calendari és molt més selectiu i s’enfoca tot pensant a preservar el màxim el meu físic. Es tracta d’allargar el màxim temps possible la meva carrera. Tot i així, han ocorregut més problemes dels esperats.

"El meu calendari és molt més selectiu i s’enfoca pensant a preservar al màxim el meu físic" 

- ¿Són comparables aquests problemes amb la situació que va viure el 2005, per la seva lesió al peu? És una història completament diferent. Jo començava, tenia 19 anys i ja era el número 2. Que et diguin que potser no pots tornar a fer una cosa per la qual t’has preparat és un cop molt dur. Ara tinc una carrera feta molt millor del que haguéssim somiat. Si tinc moments baixos és per tenir més dolor del compte. A mi, quan em fa mal la mà, el genoll, l’operació del peu de l’any passat quan vaig intentar tornar...... Són coses que et van inhabilitant i ja no només en la teva vida professional, també en la personal. T’impedeix fer coses que em fan feliç.

-¿Ens sorprendria saber quantes ressonàncies fa a l’any o quants tractaments mèdics rep? ¿Són aquestes coses que diu que no sabem? Sí, i és millor que no ho sapigueu (somriu). Al tub (de ressonància) m’hi he hagut de ficar ¡moltíssimes! vegades en la meva carrera, i la veritat és que no m’agrada gens. Tampoc repeteixo tot el que em passa perquè quedes com un màrtir i jo només em puc considerar un afortunat en aquesta vida.

"La meva vida sense el tennis també és feliç. Hi ha moltes coses que em fan feliç"

-¿Trobaria a faltar el tennis? No. La meva vida sense el tennis també és feliç. El tennis ha sigut una part molt important de la meva vida, però no és l’única ni la principal. Hi ha moltes coses que em fan feliç" Passar temps amb les persones que estimo.

-Té una imatge exemplar però, ¿té defectes? Molts, molts. Si haguessis pujat a la meva habitació fa una setmana ho hauries vist. Soc una persona aplicada, però desordenada. Tinc els meus defectes, com tothom.

- ¿Què destacaria de la seva vida fora del tennis? Gent al costat que m’ajuda a ser feliç sempre. Amics de tota la vida, una bona família i un bon entorn que m’omple. Això és el més important. És la millor virtut que puc tenir, gent bona al costat que m’ajuda diàriament.

"Carles Moyà va arribar en un moment que per a mi va ser aire fresc, vam introduir una forma diferent d’entrenar. És una persona ordenada i em facilita el dia a dia"

- Entre aquesta gent hi ha Carles Moyà. ¿Què ha sigut per a vostè durant aquests mesos tan durs? A part de ser el meu entrenador, és company des de fa moltíssims anys. No perquè el meu oncle fos el meu entrenador deixava de veure'l com el meu oncle i no perquè Carles sigui el meu entrenador deixo de veure'l com el meu amic. Ja no és una relació professional, és una relació més personal amb tots els integrants de l’equip. Fan d’amics quan ho han de ser i fan de professionals quan m’han de collar. Els dies que un està més baix m’han de collar i ho fan.

-¿Que li ha donat Moyà com a entrenador? "Carles Moyà va arribar en un moment que per a mi va ser aire fresc, vam introduir una forma diferent d’entrenar. És una persona ordenada i em facilita el que és el dia a dia, que a hores d’ara de la carrera és molt. A part de ser un apassionat del tennis que coneix els rivals i a mi, em pot ajudar molt.

- ¿Del 2005 al 2019, com valora la seva evolució tennística? Has d’evolucionar.  Les cames no són les mateixes que el 2005 i s’han de suplir coses que vas deixant pel camí afegint-ne d’altres. A nivell de posició, a nivell d’entesa del joc...es l’única manera de continuar sent competitiu. Jo en terra també jugo diferent, tot i que l’essència bàsica no l’he perdut. Ara amb el revés construeixo molt més, perdo menys pista, tinc un esquema de joc diferent. En ràpida, sí que és veritat que el meu joc ha canviat.

"En el torneig de Barcelona vaig tocar fons. Estava cansat de tenir problemes" 

-¿Què ha sigut el més difícil d’aquest canvi? No hi ha hagut res gaire difícil. El més difícil és mantenir la il·lusió per millorar i buscar solucions a les adversitats. No és que sigui un canvi radical, són petits canvis que vas fent. És un procés lent, però lògic. Tot es resumeix a buscar solucions per continuar tenint opcions.

-¿Sent que no el pot guanyar ningú en terra? No, aquest any m’han guanyat tres vegades. Mai m’he sentit invencible. Però a Roland Garros m’he sentit còmode les dues setmanes, em veia bé, preparat. Després, guanyar o no guanyar és una altra cosa, en qualsevol moment es pot complicar, però jo estava preparat.

"Has d’evolucionar. Les cames no són les mateixes que el 2005 i s’han de suplir coses que vas deixant pel camí afegint-ne d’altres. 

Notícies relacionades

Nadal - Thiem, la final de Roland Garros 2019, en directe 'on line'

Els números estratosfèrics de Nadal sobre terra

-¿Tenia alguna preferència com a rival de la final entre Djokovic i Thiem? No ho tenia clar, amb la mà al cor. Mirava la semifinal, el poc que la vaig poder veure, i no ho tenia clar. Dos jocs difícils, els dos rivals més perillosos en aquesta superfície, i l’únic que volia era concentrar-me en estar bé jo.

-Roland Garros serà diferent l’any que ve amb la pista coberta i jugant de nit. ¿Cambiará per a vostè? Les coses que poden passar en el futur no les sé fins que no les visc. Jugar en terra de nit no m’agrada gaire, és una sensació rara. Però és una evolució necessària per a l’esport i els aficionats. Roland Garros sempre serà Roland Garros.