La missió DART de la NASA prova si és possible desviar un asteroide que amenaci la Terra

La nau espacial Double Asteroid Redirection Test (DART) de la NASA s’estavellarà subtilment contra l’asteroide Dimorphos, que no representa cap perill per al nostre planeta, aquest dimarts 27 de setembre. Executarà així la primera prova de desviació d’asteroides, que s’ha planejat durant anys, i que podria salvar la Terra de la seva destrucció si en el futur es creua amb la trajectòria d’un asteroide que representi un perill real.

El pròxim 27 de setembre, a la 1.14 AM hora espanyola, la nau DART de la NASA col·lidirà lleument contra el seu objectiu, l’asteroide Dimorphos, buscant canviar lleugerament la seva òrbita. Serà la primera missió de prova de defensa planetària dissenyada per avaluar els resultats del mètode d’impacte cinètic, que consisteix a modificar el curs d’un asteroide potencialment perillós per a la Terra mitjançant un subtil impacte, que no generi fragments. 

Val aclarir que Dimorphos no constitueix un perill real per al planeta, només s’utilitzarà per provar la tècnica. L’asteroide, de 150 metres de diàmetre, es troba a 11 milions de quilòmetres de la Terra i és la «lluna» d’un sistema d’asteroides binaris, que orbita al voltant d’un asteroide de més dimensions, Didymos, que presenta un diàmetre de 800 metres. 

Participació europea i espanyola

L’impuls de la nau espacial de 600 quilograms, que viatja a una velocitat de sis quilòmetres per segon, generarà un petit canvi en la velocitat de Dimorphos, que serà perceptible des dels telescopis terrestres com una variació en el període orbital del sistema d’asteroides. Posteriorment, la missió Hera de l’Agència Espacial Europea (ESA) visitarà l’asteroide Didymos després de l’impacte de la missió DART de la NASA contra Dimorphos: els dos asteroides seran cartografiats en alta resolució, a més de recollir informació complementària sobre el sistema.

Dins de l’equip científic de la missió Double Asteroid Redirection Test (DART) de la NASA hi participa l’astrofísic espanyol Josep Maria Trigo-Rodríguez, de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Segons un comunicat del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) d’Espanya, Trigo-Rodríguez va destacar que la missió DART intentarà comprendre millor els punts clau que tenen influència en l’efectivitat del mètode a provar. 

Va explicar que un projectil sense càrrega explosiva «excavarà» un petit cràter a l’asteroide, i enviarà els materials de la superfície del cos en direcció contrària al projectil. L’eficiència d’aquest procés estarà directament relacionada amb una major o menor desviació de l’asteroide. Alhora, el científic va explicar que és necessari comprendre millor a partir d’aquest experiment altres factors que podrien influir en l’eficàcia de la tècnica. 

Una geometria inusual

En el mateix sentit, investigadors del Laboratori Nacional Lawrence Livermore (LLNL), dels Estats Units, han publicat recentment un nou estudi a la revista The Planetary Science Journal, en el qual analitzen diferents aspectes de la geometria de la nau espacial i la seva potencial influència en l’èxit de la missió.

Notícies relacionades

Converteixen l’orina humana en un material per a implants mèdics

El mapa més gran de l’univers ja és a la xarxa: una finestra inèdita a l’origen i evolució de les galàxies

Segons una nota de premsa, el líder de la investigació, el científic Mike Owen, va indicar que la sortida lògica inicial era pensar en una geometria sòlida simple per a la nau, com un cub sòlid o una esfera. Tanmateix, la geometria de la nau espacial DART, dissenyada específicament per a aquesta missió, crea una «empremta» molt més gran que una esfera sòlida d’alumini amb la mateixa massa. 

Això afecta el procés de formació de cràters i, en última instància, l’impuls impartit a l’asteroide, reduint-lo en un 25%. Els especialistes buscaran determinar en aquesta experiència real com influeix aquesta característica de la nau en l’èxit del procés i, principalment, com podria afectar en missions futures davant objectius de mida més gran.