Misteri entorn d'una llunyana estrella massiva

Una estrella massiva que havia sigut descoberta el 2001 i estudiada pels astrònoms durant més de deu anys, ha desaparegut de sobte en l’univers.

L’estrella massiva, anomenada així perquè la seva massa és almenys 10 vegades la del nostre Sol, era a l’interior de la galàxia nana Kinman, pertanyent a la constel·lació d’Aquari i situada a uns 75 milions d’anys llum de distància.

L’enorme distància a la qual és Kinman no permet als astrònoms veure directament les seves estrelles individuals, però sí que poden detectar les empremtes que deixa la seva presència.

Durant tot el temps que l’estrella desapareguda va ser estudiada, emetia una llum 2,5 milions de vegades més brillant que la del Sol.

El primer senyal d’alarma va sonar el 2019, quan els astrònoms van notar que l’espectre i brillantor de l’estrella havien desaparegut dels registres astronòmics.

I a continuació els astrònoms van confirmar que la potent llum que emetia s’havia apagat i van concloure amb sorpresa que havia desaparegut.

Hipòtesi

Les explicacions que estudien els astrònoms són hipotètiques. Podria ser que l’estrella hagués perdut part de la seva brillantor i que finalment quedés enfosquida per la pols estel·lar.

Una altra hipòtesi és que va col·lapsar en un  forat negre sense produir una supernova, una cosa insòlita en l’observació astronòmica.

Els astrònoms ja sabien que l’estrella estava en una etapa tardana de la seva evolució, però no s’esperaven aquest possible desenllaç. Per això consideren que han presenciat la mort d’una de les estrelles més massives de l’univers local.

Protocols

El descobriment de la desaparició de l’estrella va seguir els més estrictes protocols.

L’aproximació la van realitzar amb una innovació tecnològica, l’instrument Espresso, un sofisticat caçador de planetes situat a l’interior de l’interferòmetre Very Large Telescope, a l’Observatori Paranal d’ESO.

L’agost de l’any passat el van orientar cap a l’estrella supermassiva utilitzant simultàniament els quatre telescopis de 8 metres del VLT, però no van trobar-ne cap rastre.

Malgrat la sofisticada tecnologia d’Espresso, els astrònoms van tornar a la càrrega mesos més tard amb l’instrument X-shooter, d’espectroscòpia d’alta resolució integrat també al VLT d’ESO, i de nou no van trobar rastres de l’estrella.

Per assegurar-se de la desaparició de l’estrella, els astrònoms van recopilar a continuació dades antigues que en testificaven l’existència, obtingudes tant mitjançant ESO com altres fonts.

Aquesta comparativa va permetre als astrònoms apreciar que l’estrella havia experimentat recentment una sèrie d’esclats que van durar almenys fins al 2011.

És freqüent que estrelles d’aquest tipus  experimentin canvis bruscos al llarg de la seva vida, que els provoquen pèrdua de massa i un espectacular augment de la seva lluminositat.

Notícies relacionades

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

El telescopi Webb confirma que la taxa d’expansió de l’Univers continua sent una gran incògnita

D’acord amb aquestes suposicions, els astrònoms consideren possible que els esclats poguessin haver provocat la pèrdua de lluminositat de l’estrella i convertir-la en menys lluminosa, imperceptible als telescopis.

No descarten, no obstant, que alternativament hagi col·lapsat i desaparegut d’una forma insòlita, sense que hàgim pogut presenciar la seva mort. Els resultats s’han publicat a la revista ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’.