La crisi del clima i de la biodiversitat formen un continu que amplifica l’impacte humà

La crisi climàtica i la crisi de la biodiversitat són interdependents i s’amplifiquen mútuament, i per això mai s’han de veure com dues coses separades. Un estudi en revela les connexions i proposa solucions per abordar les dues catàstrofes i mitigar-ne els impactes socials.

Els éssers humans han canviat massivament el sistema de la Terra. Les emissions de gasos amb efecte hivernacle produïdes per les activitats humanes han provocat un augment de la temperatura mitjana global de més d’1,1 graus centígrads en comparació amb l’era preindustrial.

I, cada any, hi ha emissions addicionals de diòxid de carboni, metà i altres gasos amb efecte hivernacle, que actualment ascendeixen a l’equivalent de més de 55 gigatones de diòxid de carboni.

Aquesta crisi climàtica sense precedents té conseqüències per a tot el planeta: la distribució de les precipitacions està canviant, el nivell global del mar està augmentant, els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents, l’oceà es torna més àcid i les zones anòxiques continuen expandint-se.

Clima i biodiversitat, interrelacionats

Clima i biodiversitat, interrelacionats«La crisi climàtica que hem causat és probablement el desafiament més gran a què s’ha enfrontat l’‘homo sapiens’ en els seus 300.000 anys d’història», diu el professor Hans-Otto Pörtner, cap de la Secció d’Ecofisiologia Integrativa de l’Institut Alfred Wegener, Centre Helmholtz de Ciències Polars i Marines.

«No obstant, alhora, s’està desenvolupant una altra crisi igualment perillosa, una que sovint es passa per alt: la pèrdua dramàtica d’espècies de plantes i animals a tot el planeta. Les dues catàstrofes, la crisi climàtica i la crisi de la biodiversitat, són interdependents i s’amplifiquen mútuament, i per tant, mai s’han de veure com dues coses separades. En conseqüència, el nostre estudi mostra en detall les connexions entre la crisi climàtica i la crisi de la biodiversitat, i presenta solucions per abordar les dues catàstrofes i mitigar-ne els impactes socials», afegeix.

Hem canviat el planeta

Hem canviat el planetaAl seu estudi, els 18 experts que hi han participat descriuen el ràpid empitjorament de la pèrdua d’espècies amb l’ajuda de xifres alliçonadores: estimen que les activitats humanes han alterat aproximadament el 75% de la superfície terrestre i el 66% de les aigües marines del nostre planeta.

Això significa que, en el dia d’avui, s’ha perdut aproximadament el 80% de la biomassa de mamífers i el 50% de la biomassa vegetal, mentre que més espècies estan en perill d’extinció que en qualsevol altre moment de la història humana.

En aquest sentit, l’escalfament global i la destrucció dels hàbitats naturals no només condueixen a la pèrdua de biodiversitat, sinó que també redueixen la capacitat dels organismes, sòls i sediments per emmagatzemar carboni, cosa que al seu torn aguditza la crisi climàtica.

Trampa de temperatura

Trampa de temperaturaA causa que cada organisme té un cert rang de tolerància als canvis en les seves condicions ambientals (per exemple, la temperatura), l’escalfament global també està provocant canvis als hàbitats de les espècies.

Les espècies mòbils segueixen el seu rang de temperatura i migren cap als pols, a elevacions més altes (en terra, cadenes muntanyoses) o a més profunditats (a l’oceà).

Els organismes sèssils com els coralls només poden canviar els hàbitats molt gradualment, en el transcurs de generacions: com a tals, queden atrapats en una trampa de temperatura, cosa que significa que els grans esculls de corall podrien, a llarg termini, desaparèixer per complet.

I les espècies mòbils també podrien topar amb atzucacs climàtics en forma de cims muntanyosos, costes de masses terrestres i illes, als pols i en les profunditats de l’oceà, si ja no poden trobar un hàbitat amb temperatures adequades per colonitzar.

Combinar mesures

Combinar mesuresPer abordar aquestes múltiples crisis, els investigadors proposen una combinació ambiciosa de mesures de reducció, restauració i protecció d’emissions, gestió intel·ligent de l’ús de la terra i promoció de competències interinstitucionals entre els actors polítics.

«No fa falta dir que una reducció massiva de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i assolir l’objectiu d’1,5 graus continuen encapçalant la llista de prioritats», diu Hans-Otto Pörtner.

«A més, almenys el 30% de totes les zones terrestres, d’aigua dolça i marines han de protegir-se o restaurar-se per evitar les pèrdues de biodiversitat més grans i preservar la capacitat de funcionament dels ecosistemes naturals. Això, al seu torn, ens ajudarà a combatre el canvi climàtic. Per exemple, la restauració extensiva de només el 15% de les zones que s’han convertit per a l’ús de la terra podria ser suficient per prevenir el 60% dels esdeveniments d’extinció esperats. Això també permetria eliminar i fixar a llarg termini un límit de fins a 300 gigatones de diòxid de carboni a l’atmosfera; això equival al 12% de tot el carboni emès des dels inicis de l’era industrial», afegeix.

Nou enfocament per a l’ús de la terra

Nou enfocament per a l’ús de la terraA més, els autors de l’estudi demanen un enfocament modern per a la gestió de l’ús de la terra, en el qual les àrees protegides no siguin vistes com a refugis aïllats per a la biodiversitat.

Més aviat, han de ser part d’una xarxa mundial, tant en terra com al mar, que interconnecti regions relativament verges a través de corredors de migració per a les diverses espècies.

En aquest sentit, els pobles indígenes i les comunitats locals en particular han de rebre suport en els seus esforços per protegir i restaurar la natura. Quan es tracta de regions que s’utilitzen de forma intensiva per a l’agricultura i la pesca, l’atenció s’ha de centrar en la sostenibilitat.

Conceptes moderns

Conceptes modernsAmb l’ajuda de conceptes moderns, s’han de garantir formes d’ús que conservin els recursos i un subministrament confiable d’aliments per a la raça humana.

Notícies relacionades

Converteixen l’orina humana en un material per a implants mèdics

El mapa més gran de l’univers ja és a la xarxa: una finestra inèdita a l’origen i evolució de les galàxies

Aquí, es donarà prioritat a aquells conceptes que condueixen a una absorció més gran de diòxid de carboni i fixació de carboni a la biomassa i els sòls.

A més, s’han de crear prou refugis per a les espècies que, per començar, fan possible les collites, com els insectes que pol·linitzen els arbres fruiters. Finalment, millorar el balanç de diòxid de carboni hauria de ser la prioritat absoluta a les ciutats.