Una lleu i misteriosa «llum fantasmal» envolta el Sistema Solar

Una nova anàlisi de dades aportades pel telescopi Hubble confirma que hi ha massa llum a l’espai al voltant del Sistema Solar: després de restar la llum produïda per les estrelles, les galàxies, els planetes i altres estructures, els astrònoms van descobrir una tènue llum la font de la qual encara és incerta. Aquesta brillantor subtil i fantasmal podria provenir de diminutes partícules de pols i gel d’una població de cometes que viatgen pel Sistema Solar, reflectint la llum del Sol i generant una resplendor global difusa. 

Un equip internacional de científics conformat per astrònoms de la Universitat Estatal d’Arizona, als Estats Units, la Universitat d’Austràlia Occidental i la Universitat Macquarie, totes dues a Austràlia, juntament amb col·laboradors d’altres centres acadèmics a tot el planeta, van classificar més de 200.000 imatges del Telescopi Espacial Hubble de la NASA i van fer desenes de milers de mesuraments a partir d’aquestes imatges, per buscar qualsevol brillantor de fons residual en l’entorn del Sistema Solar.

L’ambiciós projecte, denominat SKYSURF, busca caracteritzar aquesta llum residual, anomenada llum zodiacal. Per a això, es necessita mesurar qualsevol llum sobrant després de restar la brillantor dels planetes, estrelles, galàxies i pols còsmica en el pla del nostre Sistema Solar. Els especialistes van trobar un excés de llum extremadament petit, equivalent a la brillantor constant d’una desena de cuques de llum al cel. 

¿Una nova estructura al Sistema Solar?

La subtil brillantor, batejada pels especialistes com a «llum fantasmal», es va detectar clarament en l’anàlisi SKYSURF i la seva font encara és incerta. En un trio d’articles d’investigació publicats a les revistes ‘The Astronomical Journal’ i ‘The Astrophysical Journal Letters’, els científics exploren algunes possibles explicacions per a aquest misteriós fenomen. 

La hipòtesi més forta fins al moment suggereix que aquesta brillantor residual prové del Sistema Solar interior, en el qual una tènue esfera de pols i gel, produïda pels cometes que arriben des de múltiples direccions, reflectiria la brillantor de la llum del Sol. Segons una nota de premsa, en cas de confirmar-se aquesta possible explicació la capa de pols podria ser un nou component de l’arquitectura del Sistema Solar, desconegut fins avui. 

¿Galàxies encara no identificades?

Tanmateix, aquesta estranya font de llum també podria revelar altres estructures no identificades i més llunyanes. La llum de fons extragalàctica difusa (EBL), és l’objectiu principal del projecte SKYSURF: integra la totalitat de la radiació acumulada en l’Univers a partir dels processos de formació d’estrelles, juntament amb l’agregat dels nuclis galàctics actius (AGN). L’esmentada radiació cobreix gairebé totes les longituds d’ona de l’espectre electromagnètic, a excepció de les microones. 

Els especialistes creuen que és possible quantificar com les galàxies, específicament les galàxies més febles, podrien amagar-se en la llum de fons extragalàctica o EBL. D’aquesta manera, podria existir una quantitat significativa de galàxies tènues encara no identificades, que estarien causant la discrepància existent en els mesuraments i aquesta llum sobrant desconeguda, com en el cas de la «llum fantasmal» detectada en el Sistema Solar. 

Referències

SKYSURF: Constraints on Zodiacal Light and Extragalactic Background Light through Panchromatic HST All-sky Surface-brightness Measurements. I. Survey Overview and Methods. Windhorst, Rogier A. et al. The Astronomical Journal (2022). DOI: https://www.doi.org/10.3847/1538-3881/ac82af

Notícies relacionades

Converteixen l’orina humana en un material per a implants mèdics

El mapa més gran de l’univers ja és a la xarxa: una finestra inèdita a l’origen i evolució de les galàxies

SKYSURF-3: Testing Crowded Object Catalogs in the Hubble eXtreme Deep Field Mosaics to Study Sample Incompleteness from an Extragalactic Background Light Perspective. Darby M. Kramer et al. The Astrophysical Journal Letters (2022). DOI: https://www.doi.org/10.3847/2041-8213/ac9cca

SKYSURF: Constraints on Zodiacal Light and Extragalactic Background Light through Panchromatic HST All-sky Surface-brightness Measurements: II. First Limits on Diffuse Light at 1.25, 1.4, and 1.6 μm. Timothy Carleton et al. The Astronomical Journal (2022). DOI: https://www.doi.org/10.3847/1538-3881/ac8d02