La meravellosa ràdio de matinada

La ràdio és sempre meravellosa a tota hora. Especialment la nocturna. I si ajusto una miqueta més, la ràdio que s’emet en directe de matinada aporta un element intrínsec a aquesta: la companyia.

Algunes emissores aposten –i en ocasions, amb èxit– per la repetició de continguts que s’han emès durant les hores prèvies. Això porta algunes conseqüències interessants: l’estudi principal es ventila, els caputxons dels micròfons deixen de rebre virus i escopinades durant algunes hores (no estaria de més substituir-los de manera regular) i la propietat s’estalvia alguns diners al no pagar la producció d’un contingut en directe durant la matinada. A l’altre costat de la balança, emperò, la ràdio de matinada desprèn vida permanentment i la certesa que el que s’escolta està passant en aquest moment.

La soledat de la nit, intentar pal·liar un desagradable insomni de la millor manera possible, la sensació dels problemes del dia a dia que s’acumula durant la matinada... Allà hi ha la ràdio. Pot ser que sigui escoltada a través del mòbil, però no fa falta: és la ràdio convencional, la de tota la vida, la que no requereix wifi, la del transistor amb piles, la que les autoritats ens van aconsellar tenir després de la famosa apagada, amb tal senzillesa que la ràdio dona a la televisió cent mil puntades de peu a la boca.

Notícies relacionades

La reina del drama

Homenatge a Chiquito

Avui faig pujar al podi de l’excel·lència radiofònica Carlos Moreno, conegut com el Pulpo, un radiofonista que cada matinada des de la COPE presenta Poniendo las calles, un programa en el qual no es parla de política i a més ho fa amb un llenguatge i un to més que optimista des que comença (una vegada s’ha acabat El Partidazo) fins gairebé les sis del matí, que és quan es produeix la coneguda charla feliz, un concepte que van inventar els informatius de les televisions nord-americanes que consistia a verbalitzar una transició amable des dels informatius fins als esports, mentre tenia lloc un breu diàleg entre totes dues parts.

I mentre acaben de posar els carrers, el Pulpo dona la benvinguda a Carlos Herrera, Jorge Bustos i Pilar Cisneros. Hi ha programes que serveixen de teràpia. Poniendo las calles n’és un: una amable proposta per donar la benvinguda a l’alba i pensar que cada dia pot ser millor que l’anterior.