Adopta gossos, però ensenya-me’ls

Dissabte passat un servidor tenia molt interès en la retransmissió televisiva del partit Espanyol-Vila-real. Primer, perquè volia veure el meu equip. Alguns de vostès em coneixen i saben que no és el Vila-real, del que vull apuntar que fa prop de tres dècades que s’acosta a la més alta excel·lència a Primera Divisió, cosa que diu molt del seu projecte.

Independentment de veure el partit, em venia molt de gust disfrutar d’aquesta pionera iniciativa del RCD Espanyol, única a la Lliga des de fa ja tres temporades, que és promoure l’adopció de gossos, amb la millor publicitat que resulta veure com els jugadors periquitos entraven en el camp portant un animal en braços o amb una corretja. És una imatge insòlita a LaLiga, que es barreja entre l’inusual, l’emotiu i el necessari.

Ja amb els 22 jugadors a la gespa, a través de la megafonia de l’estadi el locutor deia, un per un, els noms dels peluts que estaven a punt per adoptar-se, mentre que a les pantalles de l’estadi va aparèixer l’alineació dels gossos, amb el seu dorsal i foto corresponent. Jo tan sols, i imagino que com molts altres aficionats, volia veure els gossos: especialment de quina manera es comportaven mentre eren observats per 30.000 persones, com reaccionarien davant tant galimaties en un hàbitat tan desconegut per a ells...

Teníem doncs tots els ingredients per al plat, així que van saltar els jugadors, va sonar l’himne mentre el públic el cantava a cappella… ¿I què va passar? ¿Què va fer el realitzador? Doncs va decidir punxar més temps els seguidors periquitos que els gossos. Cagada pastoret. I de les grosses.

Notícies relacionades

Ara només em surten coses de Rosalía

El transgressor David Delfín

Mirin: si hi ha un dia en què no era imprescindible punxar contínuament els seguidors va ser dissabte: les cares de sempre a tots els estadis, emocionant-se cantant l’himne, o mostrant sorpresa mentre es veuen als videomarcadors.

Jo em preguntava: ¿Què m’importa a mi, justament aquella nit, la cara d’un seguidor entonant l’himne? ¿On és la necessitat de veure-ho mentre les mal anomenades mascotes estan en braços dels jugadors? ¿Quantes vegades més tindrem ocasió de veure aquesta acció d’éssers que sens dubte són millors que els humans? Doncs fins la temporada que ve. Gràcies.