De res, Twitter

Com si col·locar l’ocellot al costat del nom dels nostres convidats donés cert prestigi. Moltíssimes vegades hem resolt amb un: "Avui parlem amb Pepito Pérez o, el que és el mateix, @pepitoperez a Twitter", donant certa versemblança al nostre convidat. O sigui, que, com acostuma a passar-nos als humanoides, hem generat una moda d’una tonteria, i amb Twitter hem entrat en una absurda constància de donar pàbul a una plataforma que hem inflat com un bitxo bola sense preguntar-nos el perquè. I gratis.

Hem donat per bona qualsevol declaració institucional de qualsevol líder o institució, donant per bo que el seu contingut era oficial i anava a missa. "@pepitoperez ha escrit un tuit indicant que...". Adeu a les preguntes i adeu al periodisme. ¿Alguna vegada Twitter ha proclamat "GRÀCIES" per haver citat la seva plataforma milions de vegades? ¿Hola? ¿Twitter?

Fa dies escrivia en la seva newsletter la directora adjunta d’El PERIÓDICO, Gemma Martínez, una frase que em va quedar gravada: "Qui menys residus generi i més recicli acabarà pagant menys", en al·lusió a la recollida selectiva que porta a terme la ciutadania de Barcelona. Doncs Twitter ha fet el contrari: qui més merda ha abocat a X més premiat ha estat i més visibilitat han donat al seu contingut.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

Som 350 milions d’usuaris a Twitter, dels gairebé 8.200 milions d’habitants d’aquest deteriorat planeta: el 4,26% utilitzem Twitter, tot i que hem de descomptar milions d’éssers que encara no disposen ni tan sols del luxe de tenir internet.

Així que convé, com diu Camilo José Cela en la primera línia de La Colmena, que "no perdem la perspectiva, que és l’únic important". Doncs no la perdem, perquè Twitter és la història del que hauria pogut ser una aplicació sana. I no ho va ser.