TU I JO SOM TRES
Ballant sobre màquina d’escriure gegant

A questa última setmana d’El hormiguero (A3 TV) abans d’anar-se’n de vacances ha tingut un moment que ha causat gran excitació en els ambients de la xafarderia de la faràndula. Va passar quan Pablo Motos li va preguntar a la show-woman Leticia Sabater per què s’havia operat l’himen. Ella va contestar que ho va fer perquè els penis grans no li entraven. I va afegir: "Ara tots els artefactes masculins em caben". Home, fins i tot alegrant-nos-en per la senyora Sabater, no és una dada rellevant. Molt més interessant va ser la performance que va construir Pilar Rubio ballant claqué, a duo amb la seva professora de ball, sobre una màquina d’escriure gegant.
Amb el so de la melodia Too Marvelous For Words, en versió del crooner canadenc Matt Forbes, vam veure com Pilar i la seva professora s’anaven posant sobre les tecles, transitant sobre el teclat i conformant una coreografia molt espectacular. Només els retrec, tot i el simpàtic xou mecanogràfic, que no hagin acabat d’arrodonir-lo. Si cada vegada que es posaven sobre una tecla, hagués aparegut una lletra en el foli blanc, que és el que passa normalment a les màquines d’escriure, probablement haurien creat, fruit de l’absolut atzar, un text inquietant.
Segons aquella enginyosa teoria del matemàtic francès Émile Borel, titulada Teorema del mico infinit, si un mico es posés a teclejar una màquina d’escriure, durant un temps infinit i sense parar, podria acabar sortint-li el Quixot de Cervantes. És a dir, si cada nit Pilar Rubio repetís a El hormiguero aquest xou mecanogràfic, potser dins d’un nombre infinit de programes acabaria escrivint el cèlebre assaig d’Ortega i Gasset l’España invertebrada.
Notícies relacionadesLes alces de Pablo Motos
Ressaltem per acabar la gran alegria que li va sobrevenir ahir a Pablo Motos quan va entrevistar la cantant Becky G. És una artista molt simpàtica. Els seus fans li diuen de manera carinyosa La chaparrita perquè és baixeta. Motos estava exultant. "Per fi algú a la meva altura", devia pensar el presentador. I en aquesta eufòria que l’embargava, va tenir un rapte de loquacitat. Va explicar: "Quan vam començar El hormiguero fa 18 anys, jo volia ser presentador. ¿I com són els presentadors? ¡Tots són alts! De manera que em vaig posar falques a les sabates, alces en el seu interior. Vaig durar dos dies així. Caminava com un gall dindi", va confessar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pèls de punta Gonzalo Bernardos adverteix del "festival" immobiliari que ve: "L'habitatge de compra es posarà molt car..."
- Dol a Hollywood Adeu a Redford, llegenda progressista
- Exposició El duel ‘Leonardo vs. Michelangelo’, en experiència immersiva
- Mobilitat La futura llei del taxi preveu erradicar les VTC urbanes a Barcelona
- Educació La Fundació Bofill proposa un pla per millorar la comprensió lectora
- Pròxim Orient Les mesures de la Comissió Europea contra Israel només afectaran un terç de les importacions
- Helicobacter pylori: així són els símptomes de la infecció que afecta la meitat de la població
- Cinema ‘Sirat’, d’Oliver Laxe, representarà Espanya als Oscars 2026
- «Genocidi» a Gaza El Govern aprovarà dimarts el decret d’embargament a Israel després de resoldre els esculls a duanes
- El piromusical dels Estopa