TU I JO SOM TRES
Ballant sobre màquina d’escriure gegant

A questa última setmana d’El hormiguero (A3 TV) abans d’anar-se’n de vacances ha tingut un moment que ha causat gran excitació en els ambients de la xafarderia de la faràndula. Va passar quan Pablo Motos li va preguntar a la show-woman Leticia Sabater per què s’havia operat l’himen. Ella va contestar que ho va fer perquè els penis grans no li entraven. I va afegir: "Ara tots els artefactes masculins em caben". Home, fins i tot alegrant-nos-en per la senyora Sabater, no és una dada rellevant. Molt més interessant va ser la performance que va construir Pilar Rubio ballant claqué, a duo amb la seva professora de ball, sobre una màquina d’escriure gegant.
Amb el so de la melodia Too Marvelous For Words, en versió del crooner canadenc Matt Forbes, vam veure com Pilar i la seva professora s’anaven posant sobre les tecles, transitant sobre el teclat i conformant una coreografia molt espectacular. Només els retrec, tot i el simpàtic xou mecanogràfic, que no hagin acabat d’arrodonir-lo. Si cada vegada que es posaven sobre una tecla, hagués aparegut una lletra en el foli blanc, que és el que passa normalment a les màquines d’escriure, probablement haurien creat, fruit de l’absolut atzar, un text inquietant.
Segons aquella enginyosa teoria del matemàtic francès Émile Borel, titulada Teorema del mico infinit, si un mico es posés a teclejar una màquina d’escriure, durant un temps infinit i sense parar, podria acabar sortint-li el Quixot de Cervantes. És a dir, si cada nit Pilar Rubio repetís a El hormiguero aquest xou mecanogràfic, potser dins d’un nombre infinit de programes acabaria escrivint el cèlebre assaig d’Ortega i Gasset l’España invertebrada.
Notícies relacionadesLes alces de Pablo Motos
Ressaltem per acabar la gran alegria que li va sobrevenir ahir a Pablo Motos quan va entrevistar la cantant Becky G. És una artista molt simpàtica. Els seus fans li diuen de manera carinyosa La chaparrita perquè és baixeta. Motos estava exultant. "Per fi algú a la meva altura", devia pensar el presentador. I en aquesta eufòria que l’embargava, va tenir un rapte de loquacitat. Va explicar: "Quan vam començar El hormiguero fa 18 anys, jo volia ser presentador. ¿I com són els presentadors? ¡Tots són alts! De manera que em vaig posar falques a les sabates, alces en el seu interior. Vaig durar dos dies així. Caminava com un gall dindi", va confessar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos