Per Ana Rosa, la qualitat d’un programa és la publicitat
A questa setmana la majoria d’estrelletes de la tele ja se’n van de vacances. Fins al setembre. S’agafen dos mesos seguits d’ociositat. S’ha de comprendre. Quan una criatura televisiva arriba al rang de star i gaudeix d’un formidable contracte monetari, necessita temps lliure per gastar-lo. Amb només 30 dies de vacances no n’hi ha prou.
Aquestes últimes jornades serveixen per fer balanç. Els portals especialitzats en audiències analitzen aquests dies la pugna de la franja de tarda entre Sonsoles Ónega (Antena 3) i Ana Rosa Quintana (Telecinco). El balanç dona Sonsoles com a vencedora. Per poc, per un punt o punt i mig, però vencedora al cap i a la fi. Ana Rosa sembla que s’ho ha pres amb esportivitat. És pragmàtica. Sap que no es pot lluitar contra les dades. Però en una entrevista que acaba de donar a Chance Europa Press li ha llançat a Sonsoles, i a Antena 3, aquesta floreta punxant: "Veurem si la cadena de davant decideix ser una cadena comercial i posa publicitat o continua blindant un programa", i amb orgull afegeix: "Nosaltres tenim un 17% de càrrega publicitària, no zero...".
Parla com a empresària
Notícies relacionades¡Ah! Ben llegit, Ana Rosa considera un senyal de qualitat que el seu programa vagi atapeït d’espots. O sigui, Ana Rosa Quintana parla com a empresària. No ho desqualifico, ni de bon tros, només ho constato. En efecte, la potència d’Ana Rosa, amb la productora de la seva propietat, Unicorn Content, dins de l’imperi Mediaset té una rellevància bàrbara. Produeix i controla tots els matins de Telecinco amb La mirada crítica i Vamos a ver. Les tardes amb TardeAR. El prime time dels dissabtes amb La vida sin filtros. Les nits dels dimecres amb la sèrie El marqués. Els caps de setmana amb Fiesta, dissabtes i diumenges. I a la segona cadena d’aquest imperi, la cadena Cuatro, també produeix diversos programes. Des de l’òptica d’una empresària de tanta envergadura, la qualitat d’un programa és proporcional al nombre d’anuncis publicitaris que instal·la. És una mica extravagant.
En aquella antiga revista d’humor La Codorniz, ja ens advertien: "On no hi ha publicitat resplendeix la veritat". Però els temps canvien. Avui, o ets rendible o no ets ningú. Ho deia Berlusconi, quan li preguntaven què és la tele: "És senzill, es tracta de ficar programes entre bloc i bloc publicitari".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- Scalextric o la remuntada històrica de la família Arnau
- El Barça es trenca
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- Quatre morts en l’accident d’un bus que tornava a BCN
- Junts per Catalunya Per què Pujol torna al pujolisme
- La política catalana Mal vent a ERC
- Les dades dels visitants Els hotelers reclamen al Govern que esmeni el registre de viatgers
- Catalunya tindrà una altra plataforma per a turistes que lloguin cotxes
- Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"