Per Ana Rosa, la qualitat d’un programa és la publicitat
A questa setmana la majoria d’estrelletes de la tele ja se’n van de vacances. Fins al setembre. S’agafen dos mesos seguits d’ociositat. S’ha de comprendre. Quan una criatura televisiva arriba al rang de star i gaudeix d’un formidable contracte monetari, necessita temps lliure per gastar-lo. Amb només 30 dies de vacances no n’hi ha prou.
Aquestes últimes jornades serveixen per fer balanç. Els portals especialitzats en audiències analitzen aquests dies la pugna de la franja de tarda entre Sonsoles Ónega (Antena 3) i Ana Rosa Quintana (Telecinco). El balanç dona Sonsoles com a vencedora. Per poc, per un punt o punt i mig, però vencedora al cap i a la fi. Ana Rosa sembla que s’ho ha pres amb esportivitat. És pragmàtica. Sap que no es pot lluitar contra les dades. Però en una entrevista que acaba de donar a Chance Europa Press li ha llançat a Sonsoles, i a Antena 3, aquesta floreta punxant: "Veurem si la cadena de davant decideix ser una cadena comercial i posa publicitat o continua blindant un programa", i amb orgull afegeix: "Nosaltres tenim un 17% de càrrega publicitària, no zero...".
Parla com a empresària
Notícies relacionades¡Ah! Ben llegit, Ana Rosa considera un senyal de qualitat que el seu programa vagi atapeït d’espots. O sigui, Ana Rosa Quintana parla com a empresària. No ho desqualifico, ni de bon tros, només ho constato. En efecte, la potència d’Ana Rosa, amb la productora de la seva propietat, Unicorn Content, dins de l’imperi Mediaset té una rellevància bàrbara. Produeix i controla tots els matins de Telecinco amb La mirada crítica i Vamos a ver. Les tardes amb TardeAR. El prime time dels dissabtes amb La vida sin filtros. Les nits dels dimecres amb la sèrie El marqués. Els caps de setmana amb Fiesta, dissabtes i diumenges. I a la segona cadena d’aquest imperi, la cadena Cuatro, també produeix diversos programes. Des de l’òptica d’una empresària de tanta envergadura, la qualitat d’un programa és proporcional al nombre d’anuncis publicitaris que instal·la. És una mica extravagant.
En aquella antiga revista d’humor La Codorniz, ja ens advertien: "On no hi ha publicitat resplendeix la veritat". Però els temps canvien. Avui, o ets rendible o no ets ningú. Ho deia Berlusconi, quan li preguntaven què és la tele: "És senzill, es tracta de ficar programes entre bloc i bloc publicitari".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Platja El pacífic poble a només 15 minuts de Santa Coloma de Gramenet: espectacular
- Amb 20 projectes Barcelona llança una estratègia per impulsar i internacionalitzar l’economia blava amb 150 milions fins al 2030
- Trencament de l'enganxall Una desfilada accidentada: la bandera d'Espanya cau durant la celebració del Dia de les Forces Armades a Vigo
- Per un càncer Mor als 80 anys Marcia Lucas, l'editora que va convertir 'Star Wars' en un fenomen mundial
- Barcelonejant Pilarín Bayés conquista la nit solidària de la cultura
