Pederastes, ‘omertà’ i organització criminal

Els directors del documental, el nostre company Guillem Sánchez, junt amb Josep Morell i Marc M. Sarrado, han utilitzat la càmera amb delicadesa i contundència a parts iguals. Delicadesa en el tractament visual dels agredits, i contundència amb els autors de l’ultratge. No hi ha persecució, en aquest treball. El que hi ha és il·luminació sobre aquesta foscor emparada per institucions eclesiàstiques, protegint els seus delinqüents i enviant-los a 9.500 quilòmetres, a Bolívia, on allà han seguit amb els seus abusos de manera sistemàtica.

Notícies relacionades

#MeToo a la televisió: "L'últim peatge no el vaig passar"

El secret està en el càsting

El periodisme ben entès és això. Al costat de les víctimes, i davant els seus botxins fent-los la foto, destapant els seus delictes per evitar que quedin ocults i que els vagin repetint amb tota impunitat. Ho va fer també Guillem Sánchez el 2016, juntament amb els companys María Jesús Ibáñez i Jesús G. Albalat, investigant per a EL PERIÓDICO els casos d’abusos en escoles de Maristes, Pare Manyanet, Jesuïtes i La Salle. Van rebre el Premi Ortega y Gasset de Periodisme. Aquest documental d’ara, amb tota la potència de la tele entrant a les nostres cases, ens desperta, ens fa prendre consciència, ens col·loca al costat d’aquelles nenes i nens, avui adults traumatitzats que conviuen amb l’estigma inesborrable, psicològicament fragilitzant, de la violència suportada. El Defensor del Poble assenyala que a Espanya hi ha 440.000 persones víctimes de pederàstia eclesial.

M’ha semblat fonamental la reflexió, i l’avís, de l’acreditat penalista Francesc Jufresa, sobre aquestes institucions eclesiàstiques: "Permeten el delicte i el tapen. En el llenguatge de la màfia això es diu omertà. Que ningú digui res perquè la justícia no pugui actuar. Que el culpable mai sigui condemnat. Algun dia algú plantejarà legalment que estan actuant com una organització criminal. I tindran un problema seriós, molt seriós".