L’olor del dolor i de la mort, en un hospital de Gaza

Gran atenció informativa a les cadenes: el cèlebre gladiador futbolístic Mbappé ha patit un cop a la cara i se li ha desviat una mica el septe nasal. Hi ha preocupació perquè haurà de jugar amb una màscara. Menys interès televisiu ha provocat la presència de la infermera pediatra Ruth Conde, de Metges sense Fronteres, en l’al·locució que va fer als diputats del Congrés. Els va explicar el que ha viscut i sentit a Gaza. L’olor de la mort i l’olor del dolor als hospitals. Tenir davant un ésser humà ferit greument, una nena, un avi, una mare, i no poder oferir-los res. La tele és reticent a donar gran minutatge i ressonància a aquests testimonis. Diuen que l’audiència ens cansem i canviem de canal. Incentiven el que anomenen l’«entreteniment» perquè diuen que així ens fan la vida més agradable. Si per cada nen que hi ha al món, ferit per les bombes, famolenc o maltractat, la tele fes un segon d’apagada, només veuríem una pantalla apagada. Aquesta seria una màscara inquietant. Potser llavors comprendríem la globalització de la massacre.
TOR, UN PAISATGE
Acabats els capítols que Carles Porta ha dedicat a TV3 als tràgics successos de la muntanya de Tor, el periodista Albert Om, impressionat, li deia: «Escolta, ¿tu saps qui va matar Sansa?». No, no revela aquest treball qui va assassinar Josep Montané, àlies Sansa. De fet, és irrellevant. El que és colossal d’aquesta sèrie és el paisatge que retrata. Els humans. Esbossa Porta en un moment donat els passadors, els que conduïen per les muntanyes els jueus que fugien dels nazis. De vegades els robaven. De vegades, coses més greus. «A Andorra hi ha qui es va fer ric de la nit al dia», advertia un avi amb memòria. Els passadors mereixen una altra sèrie documental. Animo Porta que la faci.
Notícies relacionadesMARE AL SUPERMERCAT
Ha explicat Pepe Colubi a Ilustres ignorantes (M+) que una vegada va perdre la seva mare al supermercat. La va trobar en un magatzem subterrani. Estava amb altres àvies que s’havien extraviat i que ningú reclamava. Diu Colubi que es va emportar la seva mare i dues més. Ara viuen tots quatre a casa seva, en harmonia familiar. Una notable quantitat d’ancianes dames esperen, en magatzems, el rescat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Enquesta eleccions generals Espanya: Sumar i Junts perdrien la meitat dels seus escons després de dos anys de suport a Sánchez
- Tens nafres a la boca que no desapareixen? Podrien ser el primer símptoma del càncer oral, que no para d’augmentar
- Una cinquena alumna acusa el professor del Conservatori del Liceu de tocaments
- Als 50 anys Mor Esperanza García, exdiputada del PP i delegada de la Junta d'Andalusia a Catalunya
- La nova Via Laietana s’inaugura el dia 29 amb una gran festa popular
- Carta a Rutte Sánchez trasllada al secretari general de l’OTAN que es plantarà a la pujada de la despesa militar
- Comiat a un referent Mor Paco Solé Parellada, propietari del restaurant 7 Portes
- Psicologia ¿Sols acumular roba a la cadira? Això és el que la psicologia diu de tu
- El Fòrum per a la Pau i la Defensa Jaume Duch: «Catalunya està especialitzada en tecnologies duals com la ciberseguretat i ha d’aprofitar el pla de rearmament»
- Fitxatges Gonzalo Bernardos carrega contra Joan Garcia després del seu fitxatge pel Barça: "Ens ha ofès que ens hagis enganyat"