Votar a Malta

De les cadenes que van fer nit electoral va guanyar La Sexta, seguida de prop per l’especial d’uns 60 minuts d’Antena 3. Els informatius de TVE van quedar tercers, de tres. Vicente Vallés (Antena 3) estava una mica mosca amb el Ministeri de l’Interior. Deia: "Ja són les 11 i 21, i 22, i 23 segons i se suposa que Interior hauria de tenir les dades disponibles. De fet, Interior les té des de fa hora i mitja almenys". Les dades li van arribar dos minuts després. Tampoc és una tragèdia. Al final del programa, Vallés va exclamar: "I la pregunta és: ‘¿On és Yolanda Díaz?’. No és la primera nit electoral en què no apareix. En les últimes eleccions catalanes no va aparèixer en una setmana". Avui ja sabem per què la senyora Díaz no es va deixar veure: s’estava restant de Sumar.

Ahir vaig veure Toni Comín, des de Perpinyà, a Els matins (TV3). És curiós, Junts s’ha quedat amb un sol eurodiputat (en tenia tres) i no obstant Comín estava content. Deia: "Després de 10 anys d’empats [amb ERC], ¡ara el desempat ha quedat confirmat!". I l’envaïa una gran satisfacció. O sigui, aquí el que interessa és que Puigdemont guanyi Junqueras, tot i que entre tots dos hagin perdut a Catalunya gairebé un milió de vots. Viure-ho per veure-ho.

Notícies relacionades

Així seran els nous platós del Telenotícies: adéu al croma i càmeres 360 graus

¿Per què en una pel·lícula ningú esternuda?

Per amenitzar la nit, a TVE van fer un experiment. Van enviar Carlos del Amor a veure com votaven en cinc països de la UE. Viatge llampec de 36 hores. Malta va ser el país més pintoresc que va visitar. És l’Estat més petit de la UE. Carlos, plantat a la zona turística de Sliema, que és com el Castelldefels de La Valletta, ens deia que totes les votacions a Malta superen el 72% de participació.

Aquest viatge ha sigut simpàtic, dins de la intrascendència. A mi el Del Amor que més m’interessa és el de les entrevistes de La matemática del espejo. L’altre dia va estar amb Isabel Coixet. La cineasta li va explicar que la seva àvia Trini tenia 18 germans. El seu pare –el besavi d’Isabel– quan naixia una nena feia un grunyit. Si era nen ho celebrava matant un pollastre. Potser a Waterloo avui també han menjat pollastre. El miratge d’haver guanyat, havent perdut estrepitosament.