Un ‘apuntador’ per a un expresident

El paper de l’apuntador ha sigut fonamental al teatre clàssic espanyol. Hi ha un monòleg a l’obra de Calderón La vida es sueño, el del pare de Segismundo, el rei Basili de Polònia (acte primer, escena sisena), que té més de 250 versos. És increïble. És un text poètic llarguíssim que cal recitar d’una tirada. Si no fos pel apuntador, l’actor que ho interpreta entraria en col·lapse memorístic. Seria catastròfic.

La tasca de Pablo Motos com apuntador de la trobada ha sigut perfecta. Li donava el peu a Felipe González perquè, partint d’aquest recolzament, desenvolupés el recitat sense escampar-se mentalment ni sortir del guió.

‘Vagi-se’n, senyor González’

Notícies relacionades

Aquella tele de l’estiu de 1985

Una experiència més que religiosa

Perquè Felipe entrés, per exemple, en aquest assetjament de què es queixa Pedro Sánchez, el apuntador Motos deia: "I a tu, ¡quant de temps van estar repetint-te ‘vagi-se’n, senyor González!’, ¿eh?". I llavors l’expresident explicava de memòria que a ell mai se li va acudir la surrealista decisió de prendre’s cinc dies per decidir si continuava o no. També li va apuntar si es pot tenir un projecte de país amb aquests socis que Sánchez té, i a més amb la meitat dels espanyols en contra. I Felipe González recitava llavors el dolent que és caminar amb bascos i catalans pel mig. Però potser el peu més punyent que li va servir va ser: "¡I Zapatero, sortint a tot arreu!". Felipe va agafar tirada i li va llançar a ZP perdigonades: "És un noi a qui li costa assabentar-se de les coses".

D’aquesta sessió d’El hormiguero, no és rellevant el que digués Felipe, coses amb encert, coses sense encert. El que pensa l’expresident ja ho sabem. Aquí l’excel·lent ha sigut la resurrecció de la figura de l’apuntador. Ara a la tele se sol utilitzar l’orellera a l’orella. És pitjor. No et dona el peu, et dona el poema sencer perquè, com un lloro, ho vagis repetint.