La crítica de Monegal: El que Junqueras pensa de Puigdemont, s’ho guarda

Gonzo va portar Junqueras a passejar pel carrer Amnistía de Madrid. I es van aturar a l’encreuament amb el carrer Independencia. Junqueras va advertir, il·lusionat: «¡Això és un senyal del destí!». Conec aquesta zona. Només que s’haguessin aturat uns quants metres abans, haurien advertit que al carrer Amnistía també el creua el carrer de la Unió. O sigui que, utilitzar la llista de carrers per interpretar el destí, segons on et pares, produeix perplexitats. No va dir res Junqueras diferent del que està dient des de fa anys. Aquesta iteració en el seu discurs és una virtut rara, vist l’actual panorama, tan ple de canvis d’opinió constants. En aquest viatge a Junqueras se’l notava disfrutar. Va comentar que en una altra ocasió un grup li va cridar: «¡Colpista!», però que després aquests mateixos se li van acostar i li demanaven selfies i li deien: «¡Ets un tio collonut! ¡Tu no vas fugir, et vas quedar!». ¡Ahh!

Notícies relacionades

El mico Punch i nosaltres

RTVE es bolca amb els Goya

En el que a Gonzo es refereix, i en vista que res nou li treia, va pretendre agafar-lo per la via Puigdemont. Li deia: el llest ha sigut el de Waterloo, no ha trepitjat ni trepitjarà la presó, mentre tu t’has llepat quatre anys tancat. Està clar, intentava ‘picar-lo’. Però Junqueras va contestar: «Estic molt orgullós d’haver anat a la presó per defensar els meus ideals [...] Jo miro al futur...». O sigui, el que penso de Puigdemont no ho diré a la tele, m’ho guardo. Més interessant va ser quan li va preguntar: si es produeix el referèndum, ¿què passarà? Junqueras va contestar «Que el ‘sí arrasarà’. Aquí va faltar la repregunta: ¿i amb quants vots a favor es pot fer una independència? ¡Ah! Aquesta és una qüestió clau que a la tele s’evita de manera sistemàtica.

Sempre recordo allò que va advertir Milan Kukan –el president que va independitzar Eslovènia– en el programa ‘FAQS’ a finals de novembre del 2017: «Per fer la independència s’ha de tenir una majoria de dues terceres parts. Altrament, el país es parteix en dos». Sempre ho recordo perquè a TV3 no hi ha manera que ho facin. És un avís lluminós. Ajuda a reflexionar.