La crítica de Monegal: J.J. al servei d’Alessandro Salem i contra Borja Prado

No ha sigut un èxit el debut de J.J. Vázquez al capdavant de ‘Cuentos chinos’ (T-5). La cadena havia escalfat aquesta estrena en termes de succés televisiu colossal. Han aconseguit un breu 9,4% de quota de pantalla, a molta distància del presumpte rival que havia de derrotar, Pablo Motos (19,1%). O sigui que Motos, per ara, no és el rival, sinó que continua sent l’amo d’aquesta franja horària.

Notícies relacionades

Netflix busca recuperar prestigi amb ‘El caso Asunta’

Manifest contra el que està malament

Per al que sí que li ha servit aquest debut a J.J. Vázquez ha sigut per posicionar-se sobre a qui serveix, i a qui no, davant la cúpula de l’empresa que el contracta. S’ha fet entrevistar per la col·laboradora Susi Caramelo i així poder explicar que ell té el suport, i està al servei, del conseller delegat, el sicilià Alessandro Salem, i va afegir: «I demano des d’aquí als que no treballen que almenys no enredin». O sigui, un indirecta molt directa dirigida al que els mateixos propietaris berlusconians han col·locat en calçador com a ‘president figuratiu’ de l’empresa, Borja Prado, tot i que J.J. no s’hagi atrevit a nomenar-lo. Home, potser creu Jorge Javier que el seu equilibrisme personal davant els capitostos de la cadena és un afer d’interès nacional. No voldria desil·lusionar-lo, però aquest temps que ha utilitzat, restant-lo de la ja reduïda durada del programa (són uns 50 minuts, no les quatre hores del ‘Sálvame’ o el ‘Deluxe’ a què estava acostumat), potser aquest dispendi, els deia, ha contribuït a fer que l’audiència no s’hi enganxés. De fet, les criatures que hi van sortir després, com Celia Villalobos, Germán González i el duo veneçolà Mau&Ricky, van ser un vist i no vist. No sabria dir-los a què van anar al programa. Amb raó Susi Caramelo, per ara la incorporació més interessant, àgil i brillant, amb raó li va dir al començar: «¡Quin plató més gran! ¿Què hi havia abans aquí que fos tan enorme? ¿El teu ego?». Exacte.

En aquesta línia d’egolatria accentuada, J.J. també es va servir d’Anabel Alonso perquè li preguntés si aniria al programa d’Ana Rosa. Va contestar: «Encara no em trobo amb forces per anar al lloc del crim». O sigui, una altra pedra dirigida a la considerada ‘protegida’ de l’altre bàndol de la cúpula, és a dir, el de Borja Prado. Espero que en les pròximes entregues J.J. es dediqui al que denominen entretenir el personal, que és el que en teoria pretén. Ja que ho titulen ‘Cuentos chinos’, potser ressuscitant l’‘Humor amarillo’ aconseguirien distreure’ns una estona.