La crítica de Monegal: Ni les llàgrimes de Revilla aconsegueixen evitar que s’enfonsin

Notícies relacionades

Jordi González: «Després d’aquesta malaltia que gairebé acaba amb mi si faig alguna cosa és perquè em surt del cor»

La SER estrena programa

En una estructura piramidal, si la cúspide està en guerra, provoca desgavell en tot el que per sota pul·lula. Per omplir les nits del guillotinat ‘Deluxe’ acaben d’estrenar una amalgama titulada ‘La última noche’. No han arribat ni a 600.000 espectadors. Un altre fracasset. I espera que encara no s'ha acabat. Van trucar a Miguel Ángel Revilla, criatura que sempre aixeca les audiències, però ni provocant-li l’emoció i les llàgrimes han aconseguit res en absolut. No es mereixia Revilla que, ara que ha conclòs la seva carrera política, la tele li faci la missa de rèquiem a l’estil ‘telecinque’. El van tenir al plató gairebé dues hores seguides. Li anaven preguntant coses íntimes per emocionar-lo, perquè els seus ulls es neguessin de líquid, i alhora l’anaven interrompent per promocionar l’arribada de la ‘ratomaquia Gran Hermano Vip’ i altres esquetxos de bírria. Espero que alguna altra cadena li faci justícia televisiva a Revilla. No sembla el més convenient que l’entrevisti la mateixa presentadora (Sandra Barneda) que fa quatre dies es dedicava a comptabilitzar les banyes de ‘La isla de las tentaciones’, el festival cornúpeta del Carib.

De les ‘matinées’ televisives, el gran succés de la temporada l’ha protagonitzat Alfons Arús (La Sexta). Ha derrotat l’exreina dels matins Ana Rosa Quintana, i per descomptat l’‘Espejo público’ de Susanna Griso. La fórmula de l’entreteniment ‘Aruser@s’ s’ha instituït com la preferida del públic. Pel que fa a programes i tertúlies sobre política, fins i tot abans que arribi el setembre, ja s’adverteixen –en zones autotitulades ‘progressistes’– virtuosos esforços per construir un relat nou sobre Waterloo. ¡Ah! La carambola electoral està forçant enfocaments televisius molt entretinguts, impossibles d’imaginar fa només 20 dies. Adverteix el refranyer, i els clàssics del segle XVI, que «La fam desperta l’enginy». Això és exactament el que passa. Els desitjo a vostès un agost el més suportable possible.