La crítica de Monegal: Samarreta del Barça amb dorsal ‘Negreira’

La indignació de Risto és immensa perquè li han contestat: «Atesa la nostra política, no podem atendre la seva petició». Adverteix Risto que ha consultat el cens nacional de cognoms i que hi ha més de 2.000 Negreira vivint en territori espanyol. I que no se’ls pot negar el dret a tenir –previ pagament corresponent– una samarreta del Barça amb el seu nom. Naturalment, la indignació a ‘Todo es mentira’ era comèdia. El que hi havia era una conya enorme.

Notícies relacionades

O Eurovisió, o refundar l’OTI

El misteri de la cantarella

Ben mirat el gag és enginyós, però parteix d’una premissa errònia: barreja realitats diferents. La samarreta és patrimoni dels socis, això de Negreira és la vergonyosa martingala monetària dels directius i comissionistes corresponents. El 1973 l’escriptor i polític francès Alain Peyrefitte va publicar un agudíssim assaig, absolutament premonitori, titulat ‘Cuando China despierte... el mundo temblará’. ¡Ah! Jo crec que avui a la massa social del club blaugrana, que són els seus veritables propietaris, els falta un Peyrefitte que els impulsi escrivint: «Quan el soci del Barça desperti.... tremolaran els directius pocavergonyes». Quedem a l’espera.

PRIMO DE RIVERA .– L’exhumació de les restes de José Antonio Primo de Rivera ha concitat l’atenció de tots els informatius del telehipòdrom. Jo l’he seguit per El Toro TV, perquè en aquests casos d’‘ultraismes’ d’altres temps crec que és la cadena de referència. El seu informatiu ‘Dando caña’, en concret. Segons la seva òptica, consideren que el moviment del cadàver forma part d’una estratègia de Pedro Sánchez recurrent. Advertien que quan venen eleccions, li dona per moure morts: el 2019 Franco, ara José Antonio... I afegien: «Per a les pròximes eleccions generals potser mourà la tomba d’Isabel la Católica». ¡Ah! Aquest és un altre gag enginyós, però que també parteix de l’erroni. No es mou Primo de Rivera per afany de bruxar o mania necròfoba. Se l’envia a la seva tomba familiar, que és lloc més adequat que continuar glorificat en un monument. Més que per Memòria Històrica, per Justícia Històrica.