TU I JO SOM TRES
La crítica de Monegal: aquest Sant Jordi ha faltat Ana Obregón firmant

No sabem com van les vendes, aquest Sant Jordi, del llibre d’Ana Obregón, ‘El chico de las musarañas’. En la cobertura televisiva d’aquesta fantàstica jornada de llibres d’escriptors i de lectors, no hi he vist cap cadena que ens hagi enfocat o que ens hagi parlat del seu llibre. Potser si Ana Obregón s’hagués presentat a Barcelona, i s’hagués posat a firmar, hauria arrasat.
A l’Obregón, el Sant Jordi l’hi van fer a Tele 5 dos dies abans, divendres, amb un «especial» conduït per Santi Acosta i un grup de criatures opinant i xafardejant. Comprenguem-ho: calia omplir tres hores de programa. La novetat van ser dos minuts de conversa sobre la marxa, mentre ella passejava per Miami, i en què li van preguntar si tornarà a ser mare (o àvia), és a dir, si hi haurà un germanet per a la nounada Ana Sandra. Ella va respondre: «A poc a poc». O sigui, tot arribarà.
I el programa va entrar en una excitació extraordinària per haver aconseguit una «exclusiva» tan colossal. Aquestes tres hores d’«especial» han sigut un gran espot de suport a Ana Obregón i a la seva curiosa estratègia per convertir-se en mare i àvia alhora, cosa que biològicament parlant és notable. Si haguessin aixecat una mica la mirada, podrien haver dedicat un temps a deixar de parlar de la casuística personal d’Obregón i reflexionar sobre aquesta pràctica de la gestació subrogada que es comença a generalitzar en certs àmbits socials. Dies enrere vaig sentir a la tele pinzellades, des del feminisme crític, que advertien que la gestació subrogada és un eufemisme per evitar anomenar-ho com s’hauria d’anomenar: ventre de lloguer. I que la gestant actua com un microones llogat. Aquesta discussió hauria sigut interessant si l’haguessin abordat.
Notícies relacionades
D’aquest Sant Jordi televisiu cal ressaltar també un instant deliciós a ‘Col·lapse’ (TV-3), quan Xavier Sala i Martín rebia un dels habituals massatges que li solen dedicar en aquest programa. Parlaven del tema de moda, la intel·ligència artificial. I de sobte Ricard Ustrell va exclamar: «En el ChatGPT hi escriuré: ‘¿Què pensa Sala i Martín del cas Negreira?’». ¡Ahh! Però resulta que el GPT d’això no en sabia res, i Ustrell va canviar de tema ipso facto. Home, va ser una llàstima. Tenint Sala i Martín al davant, li podia haver preguntat directament a ell. En fi, una altra ocasió expressament malgastada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos