La crítica de Monegal: aquest Sant Jordi ha faltat Ana Obregón firmant

A l’Obregón, el Sant Jordi l’hi van fer a Tele 5 dos dies abans, divendres, amb un «especial» conduït per Santi Acosta i un grup de criatures opinant i xafardejant. Comprenguem-ho: calia omplir tres hores de programa. La novetat van ser dos minuts de conversa sobre la marxa, mentre ella passejava per Miami, i en què li van preguntar si tornarà a ser mare (o àvia), és a dir, si hi haurà un germanet per a la nounada Ana Sandra. Ella va respondre: «A poc a poc». O sigui, tot arribarà.

I el programa va entrar en una excitació extraordinària per haver aconseguit una «exclusiva» tan colossal. Aquestes tres hores d’«especial» han sigut un gran espot de suport a Ana Obregón i a la seva curiosa estratègia per convertir-se en mare i àvia alhora, cosa que biològicament parlant és notable. Si haguessin aixecat una mica la mirada, podrien haver dedicat un temps a deixar de parlar de la casuística personal d’Obregón i reflexionar sobre aquesta pràctica de la gestació subrogada que es comença a generalitzar en certs àmbits socials. Dies enrere vaig sentir a la tele pinzellades, des del feminisme crític, que advertien que la gestació subrogada és un eufemisme per evitar anomenar-ho com s’hauria d’anomenar: ventre de lloguer. I que la gestant actua com un microones llogat. Aquesta discussió hauria sigut interessant si l’haguessin abordat.

Notícies relacionades

Hem llegit el llibre d’Ana Obregón i això és el que revela

L’Ondas de Clapés

 

D’aquest Sant Jordi televisiu cal ressaltar també un instant deliciós a ‘Col·lapse’ (TV-3), quan Xavier Sala i Martín rebia un dels habituals massatges que li solen dedicar en aquest programa. Parlaven del tema de moda, la intel·ligència artificial. I de sobte Ricard Ustrell va exclamar: «En el ChatGPT hi escriuré: ‘¿Què pensa Sala i Martín del cas Negreira?’». ¡Ahh! Però resulta que el GPT d’això no en sabia res, i Ustrell va canviar de tema ipso facto. Home, va ser una llàstima. Tenint Sala i Martín al davant, li podia haver preguntat directament a ell. En fi, una altra ocasió expressament malgastada.