Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: L’emèrit, ¿victòria parcial o vergonya total?

La crítica de Monegal: L’emèrit, ¿victòria parcial o vergonya total?
1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

He seguit a les cadenes del telehipòdrom nacional la notícia del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra sobre el cessant, abdicat o dimitit Joan Carles I. Han sigut informacions breus. Totes les cadenes han assenyalat el que hi ha segons la Cort d’Apel·lacions anglesa: l’emèrit gaudeix d’una ‘immunitat parcial’ fins al juny del 2014.

En la informació d’A-3 TV, no obstant, he notat subtils accents. Més que ‘immunitat’ van utilitzar les paraules ‘victòria’ o ‘vencedor’ en rètols i al·locucions. Aquestes qualificacions, gairebé entusiàstiques, de ‘victòria’ i ‘vencedor’, anaven acompanyades de la paraula ‘parcial’, naturalment. Però aquest ‘parcial’ semblava posat una mica de mala gana. Home, no sé si la plasmació televisiva d’aquesta sentència es pot dibuixar en termes victoriosos.

Notícies relacionades

No sé si hi ha algú en aquest país –excepte segurament el mateix emèrit– que pugui celebrar que algú estigui per sobre de les lleis i pugui portar a terme, o ordenar a tercers, assetjament, seguiment il·legal o difamació; i a sobre invocant raons d’Estat, que és el més sorprenent. Recordava ahir Ernesto Ekaizer, a EL PERIÓDICO, que la tortura, per exemple, «mai va ser considerada un acte oficial o una tasca pública de l’ex cap d’Estat Augusto Pinochet, el dictador xilè». ¡Ah! La foto de l’emèrit Joan Carles que han inserit en el programa ‘Y ahora Sonsoles’ (A-3), una foto, d’arxiu, en què apareix el regi implicat fent el símbol de guanyador amb el dit gros, aquest gest, els deia, no és una victòria, aquest gest és una vergonya. Gairebé sembla que ens estigui fent a tots una botifarra, una ‘peineta’.

JOAQUÍN LEGUINA.– És curiós, Susanna Griso està enfadada amb el PSOE, perquè han expulsat del partit Joaquín Leguina. Deia aquest matí a ‘Espejo público’: «¡Poca concòrdia han demostrat a Ferraz expulsant-lo via burofax!». I parlant llavors amb ell, per telèfon, li va preguntar si l’havia sorprès aquesta decisió fulminant. «Doncs sí –va contestar Leguina–, no m’ho esperava. Però al senyor de Correus que m’ha portat el burofax li he donat 2 euros de propina». ¡Ah! Té sentit en aquest cas donar-li propina a l’amable missatger de Correus. Sap Leguina, per edat, que en un altre temps enviaven un aguerrit motorista. Aquelles eren unes entregues ferotges.