La crítica de Monegal: A cop de bandera no es convenç, s’irrita

Va treure la bandera d’Andorra, el Japó, Itàlia, la senyera... però eren banderes secundàries, a l’espera de l’arribada de l’última, la bandera d’Espanya, que era el plat fort de la qüestió. I assenyalant-la, va dir: «Si vols ultratjar la bandera espanyola no fa falta fer res. Només treure-la i mirar-la ja s’ofenen».

¡Ah! És una interpretació interessantíssima venint del Jair, ja que és públic i notori que la bandera espanyola el subjuga molt. Al llarg de la seva carrera televisiva ha protagonitzat diverses situacions comentadíssimes. Potser la més sorollosa va ser fa un any, en una sessió del programa ‘Bricoheroes’ (TV-3) en què s’advertia que és preferible portar l’esvàstica que la bandera espanyola. ¡Ah! Allò va anar comentadíssim. En canvi, el que ara ens diu el Jair sobre la bandera espanyola va per una altra banda, segons el meu parer molt més atractiva i profunda.

Notícies relacionades

L’elegant comiat de Marta Carazo

Digues-m’ho en un minut

El Jair ens està dient que només d’ensenyar la bandera, o mirar-la, alguns ja se senten ofesos. I a mi em sembla que ha encertat de ple, probablement sense imaginar-s’ho ni pretendre-ho. Efectivament, tota manifestació o concentració partidista que desfila i va enarborant la bandera d’un país, n’irrita molts d’altres. I tenen raó d’irritar-se. No es pot utilitzar la bandera que és de tothom com a emblema exclusiu d’una facció o grup. És una usurpació claríssima. Hauria d’estar rigorosament prohibit.

Ho va dir molt bé l’altre dia el filòleg i escriptor Jordi Amat xerrant amb Iñaki Gabilondo a ‘¿Què (diablos) es España?’ (Movistar +): «Tota la iconografia espanyola, el franquisme l’ha transformat en putrefacta». Exactament és així. Es van apropiar de la bandera, cosa que en termes d’assossec i sensatesa només hauria de ser una roba amb els colors de l’emoció i el sentimentalisme transversal d’un país, i l’han transformat en una mena de pedrada que llancen contra els que pensen diferent. D’aquí la irritació que causa. ¡Ah! Crec que aquest cop el Jair, sense pretendre-ho, ens ha ensenyat com tornar a la bandera el seu únic sentit.