La crítica de Monegal: Calçotada a Madrid, sense madrilenys

Els calçots que Marc Ribas ha degustat, en general, eren fluixets. Uns estaven cremats, altres d’humits, d’altres semblaven bullits en lloc de fets a la brasa... I de les quatre salses només una ha merescut l’aprovació. La resta no eren la salsa típica del calçot, sinó succedanis de la salsa romesco i similars. És a dir, que, gastronòmicament parlant, la fusió del calçot amb l’os i l’arboç no ha donat grans resultats.

Més interessant, i discutible, és analitzar el que sociològicament ha significat aquest viatge. Tots els establiments estaven regentats per catalans o per algú que ha passat bona part de la seva vida a Catalunya. Tots parlaven perfectament el català. I Marc Ribas ha fet amb ells el mateix que fa quan està en algun restaurant de Vila Rodona o de Valls. És a dir, una cop dins del local, el factor «madrileny», el «madrilenyisme», ha sigut tot just un referent geogràfic sense cap importància.

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: El viatge de 'Sirat'

La casa de la vergonya

Home, es podria haver enfocat el programa d’una altra manera, en aquest cas. Fer una calçotada a Madrid, com a ham televisiu, és bo; però si haguessin convidat il·lustres madrilenys com a comensals, s’hauria guanyat en interès i extravagància. L’alcalde Martínez Almeida, amb el típic pitet calçotaire, per exemple, hauria sigut una imatge sensacional. I ja no dic la presidenta Ayuso acompanyada de Miguel Ángel Rodríguez, el seu xerpa i estrateg particular. I, a l’altre costat de la taula, un Pablo Iglesias i una Yolanda Díaz haurien arrodonit una sessió impactant,

Celebro, això sí, que Marc Ribas –que és un home molt seriós en la seva feina– hagi evitat transformar-se en graciós ocasional per fer contenta la colla habitual. Als anys 90, quan Mikimoto feia ‘Persones humanes’, recordo que va protagonitzar uns especials a Madrid sota el títol ‘Cròniques d’un país germà’, i a l’arribar a Barajas deia que era en una terra misteriosa on viuen altres europeus que parlen una llengua estranya. ¡Ah! Tota aquella conyeta sembla que a la TV-3 actual comença, a poc a poc, a declinar.