Tu i jo som tres.
La crítica de Monegal: Marquesa a la recerca de les postres Melba
A l’agost la tele convencional sol ser encara més temible que de costum. En un agost tòrrid com ha sigut aquest, més. Passa com va passar amb la matança de Puerto Urraco que, segons deia amb molta ironia la mítica periodista de successos Margarita Landi, es va produir perquè qualsevol cop de calor intens revifa les ganes de matar.
L’única sorpresa espumosa ha sigut el documental de sis capítols que ha llançat Netflix sobre Tamara Falcó Preysler. Obra de la productora Komodo Studios, especialitzada en aquesta mena d’embolcalls, no sabria dir-los si es tractava de celebrar que Tamara ja és marquesa, o que ja ha fet els 40, o que s’ha comprat un meravellós apartament.. El pretext era que volia obrir un restaurant al castell que ha heretat del seu pare. Però l’única cosa que es va viure allà és un sopar.
Entre la selecta fauna vam veure que també havien convidat Boris Izaguirre. ¡Ah! Boris sempre queda bé en aquests esdeveniments. Fa postures, repeteix unes quantes vegades «¡diví!» i «¡meravellós!», i entreté. La seva funció a mi em recorda l’estimable tasca que feia Juanito El Golosina, gran acompanyant de folklòriques. En realitat, aquests sis capítols dedicats a Tamara, o sigui, gairebé quatre hores, no donaven ni per a un curt. Però es tractava de construir un gran aparador de marques ‘high class’ amb què ella treballa i adora.
Notícies relacionadesTransmet delicadesa, sí, però la ‘dolce vita’ d’aquesta jove marquesa no és subjugadora. Ja ho sabíem des que fa de tertuliana d’‘El hormiguero’. Sembla glamur però de seguida es volatilitza com l’espuma d’una gasosa. Hi va haver un moment a Nova York, quan va acompanyar el ‘tito’ Vargas Llosa a una llibreria i van fullejar una rara edició de l’‘Ulisses’ (James Joyce) il·lustrat per Matisse, que podia haver sigut d’interès. Però només va ser un miratge.
Donada la seva intensa religiositat, Tamara va explicar que li resava a sant Antoni perquè li sortís un nòvio. El nòvio ja li ha sortit, ergo resar és eficaç i profitós. El que no ha acabat de sortir-li són les postres que buscava com a rematada del sopar al castell. Va fer unes postres melba i no hi va posar préssec. ¡Ah! Això és com fer una truita sense ou. Les postres Melba les va inventar Auguste Escoffier com a delícia refrescant per a la soprano australiana Nellie Melba. També pot portar maduixes, sí, però si no porta préssec no és Melba. Tampoc hi ha glamur en les bombolles del calimotxo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Rosa Peral: "És un baló d’oxigen per avalar la meva innocència"
- Lluita contra el frau Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela
- Pedraz sospesa agafar el jutjat del cas Tsunami
-
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Trucs Ficar els peus en vinagre: l’increïble resultat que cada dia copia més gent
- La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024
- Al metatars Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes
- La consagració de Lunin