Manu Baqueiro: «De vegades em descobreixo dient una expressió a l’estil de Marcelino»

Manu Baqueiro (Madrid, 1978) va decidir que havia nascut per ser actor quan va veure el seu germà, el també actor Alfonso Bassave, rebent classes d’interpretació, i va abandonar l’advocacia. Llavors no podia imaginar que, a més de deixar-se portar per la seva passió, estava començant una carrera plena d’estabilitat, una cosa que sona a oxímoron. I és que fa 17 anys que està a la pell de Marcelino a ‘Amar es para siempre’ (Antena 3, abans ‘Amar en tiempos revueltos’ a TVE), la sèrie més longeva de la història de la tele espanyola. En aquell temps ell ha donat molt a l’amo d’El Asturiano i del seu personatge ha agafat el gust per l’hostaleria: és propietari d’un restaurant i d’una taverna, que a més de negocis són una oportunitat més per celebrar la vida envoltat d’amics. Ara mostrarà la seva perícia als fogons a ‘Masterchef celebrity’ (TVE).

Si quan va deixar l’advocacia, la seva família, que són juristes, li va dir que sent actor perdria l’estabilitat econòmica, s’equivocava. 

Sí, quan un deixa una carrera com la d’advocat per ser actor, no pensa que trobarà l’estabilitat. Jo no la busco, sens dubte, però l’abraço encantat. I disfruto, perquè em continua agradant fer la sèrie, independentment de fer teatre i altres coses. Guanyar-se la vida així és un privilegi.

¿Què té de Marcelino i ell de vostè? ¿O separa actor i personatge?

Jo intento separar-lo, però sempre poses alguna cosa teva en els personatges, tot i que en sigui un molt allunyat de tu. Sempre hi ha alguna cosa d’un mateix. I Marcelino té molt de jo, i jo d’ell. I quan estàs ficat en un personatge, part de la manera de parlar se’t queda. Jo, de vegades, em descobreixo pel carrer dient alguna expressió a l’estil de Marcelino, o Pelayo, el meu pare en la ficció. És normal. És molt temps, i aquestes coses passen.

És la sèrie més longeva. Més que ‘Cuéntame’, perquè és diària. Més de 2.000 capítols. ¿Quina creu que és la raó del seu èxit?

Crec que hi ha gent que veu una època que li agrada recuperar. I s’ha trobat una fórmula molt bona, que és que no es rovella gaire, perquè es renoven molt les trames i els personatges. Només quedem el José María (Sayagés), la Itziar (Miranda) i jo com a fil conductor. És com canviar d’escola cada any. Aquesta fórmula de barrejar personatges que la gent ja coneix amb noves històries permet que la sèrie es mantingui fresca. És una fórmula molt intel·ligent. No hi ha sèrie amb més capítols a la tele espanyola, entre els de TVE i A-3.

I introdueix temes valents. Com el de ‘#Luimelia’.

El tema de lesbianisme en aquella època era estrany. Era impactant veure-ho, però va funcionar molt bé. I d’allà va sorgir #Luimelia, que ha sigut un gran èxit... Jo vaig participar en la sèrie i va ser una experiència molt divertida. Paula Usero i Carol Rovira són grans actrius i ja són com de la família. Hem tingut molta sort amb els fills i les filles que ens han tocat. L’elenc de la família d’El Asturiano és d’un gran talent.

Com va passar a ‘Hospital Central’, han passat tants actors per allà...

Molts. Fins i tot el meu germà, Alfonso Bassave.

Això li faria una il·lusió especial.

És cert que no vam tenir gairebé seqüències junts, però hem compartit molts moments.

En aquestes festasses que celebren cada final de temporada a la plaça del poble sí que coincidirien.

Aquestes festes són conegudes per tot el sector. No se les vol perdre ningú. Molts diuen: «A veure si m’agafen en la sèrie, per anar a aquestes festes».

Amb Itziar Miranda (Manolita) formen una parella icònica. Ja és com de la família, ¿cert?

La Itziar és com una germana. Hem viscuts moltes aventures junts i hem crescut allà. L’he vist crear una família, en la ficció i en la realitat, i tenim molt bona sintonia. Si no hi hagués bon rotllo, treballar colze a colze durant 17 anys en una sèrie diària seria un infern. A més, com que ens deixen improvisar coses –també a Pelayo–, a l’haver-hi complicitat surten coses.

¿Que li diuen pel carrer?

La gent és molt carinyosa amb el Marcelino. Quan estàs fent una sèrie diària i entres a casa seva cada dia, et diuen: «És que ets com de la família». Et veuen cada dia des del sofà després de dinar i és com si entressis en la seva vida. 

Aquesta sèrie acompanya molts avis sols. ¿Es podria dir que fan una tasca social?

Sí. Molta gent em diu: «A la meva mare, entre les quatre i les cinc i mitja, no li puc trucar. Em diu que està amb ‘Amar es para siempre’ i que quan acabi, el que vulgui».

¿La gent es confon i li diu al seu germà pel carrer Marcelino?

No. A l’Alfonso li va molt bé. Té la seva carrera. Ara està rodant una sèrie a Mèxic i estrenarà ‘Fuerza de paz’ a TVE. Està llançat i soc feliç. Mai hem tingut una relació de competitivitat, sinó de companyerisme.

Ell és el menor. ¿Va seguir els seus passos en el món de la interpretació?

No, ¡què va! Va començar ell abans. És més jove, però ho tenia més clar. Jo vaig anar a veure’l a les classes de Cristina Rota, i això em va acabar de convèncer.

Tot i que els advocats són també una mica actors.

Sí, és veritat [riu].

Com el Marcelino, vostè es dedica al món de l’hostaleria.

Sí, he muntat el restaurant Decadente amb un altre actor, Carles Francino, a Madrid. És un lloc per reunir-nos i passar-s’ho bé. Allà sí que hi ha festes d’‘Amar es para siempre’. I també tinc una taverna, La Tía Feli, amb un altre actor, Aaron Guerrero. Soc feliç amb aquests projectes. Amb la pandèmia ho hem passat malament, però estem remuntant.

I ara, ‘Masterchef celebrity’.

¡A totes!

Notícies relacionades

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

Truculenta ‘Fiesta’ a Telecinco sobre el crim de Tailàndia

¿És cuiner aficionat o li van els reptes?

Una mica de les dues coses. M’agrada cuinar, m’ho passo bé. Evidentment, soc un cuiner aficionat amb un nivell bàsic. Faig arrossos, peixos, carns... M’agrada cuinar per als amics, perquè per a mi és un lloc de reunió, de socialitzar. Però tinc mil coses per aprendre i m’hi he presentat com un desafiament.