Roger Coma: «‘Com si fos ahir’ és un tema de conversa com el Barça o el temps»

Roger Coma (Barcelona, 1976) és un rostre habitual a TV-3 des que va participar en l’emblemàtica sèrie ‘Porca Misèria’, però també l’hem pogut veure a la tele d’àmbit nacional amb papers a ‘Gran Hotel’, ‘Los protegidos’, ‘Amar es para siempre’, ‘Seis hermanas’ i ‘Instinto’. Des de fa tres anys dona vida en la sèrie de sobretaula de la cadena pública catalana ‘Com si fos ahir’ a Ivan, un gai que últimament ha viscut una època de desenfrenament i ha tocat fons. Així mateix, aquest any s’ha estrenat com a presentador en el programa ‘Caigut del cel’, també a TV-3. Un presentador que opina, que no és neutre. I això l’encanta. 

¿Com trobarem l’Ivan en aquesta nova temporada?

Va passar un any molt dur. És un personatge que de seguida torna a una estabilitat, però ha tingut una relació de parella addictiva i una relació addictiva a substàncies i pràctiques sexuals al límit, de màxima diversió i de màxima eufòria. Però ha acabat la temporada amb una mica més de calma. De la nova, els actors no en sabem res. És la màxima dels productors: treballar al dia, com passa en la vida, que te n’assabentes mentre ho estàs fent. L’Ivan era un personatge més blanc a l’inici i ara té més pes. I aquelles trames més frívoles ara són més gruixudes.

Per a vostè aquesta evolució ha de ser molt interessant.

Sí. Ha passat una època fosca, però n’està sortint. És una sèrie que, com que hi ha molts minuts d’explicació de la història vital, pots tocar tots els colors. I els guionistes disfruten fent-lo passar peripècies. És un personatge més aviat vitalista, però ha tocat una mica fons. A més, en un món gai hi ha un pes del pas del temps. Aquesta crisi dels 40 i voler viure la vida com un jove.

Com d’important és que en una sèrie diària de tarda apareguin altres identitats sexuals.

Aquesta sèrie toca molt aquesta diversitat: parelles homosexuals grans, trans... I es tracta en profunditat, però sense ser gaire explícits per l’hora en què s’emet. No és fàcil explicar una cosa que té certa gravetat i una transcendència fosca a la tarda. Com tocar-ho sense ser massa cursis ni massa explícits. La sèrie està funcionant molt bé perquè aborda una diversitat molt àmplia de trames que impliquen molta gent.

I pensar que va estar a punt de tancar.

Va passar un moment crític, sí. Però es va fer palès que era necessària. I com que és un pilar de la ficció de tarda a Catalunya, és un tema de conversa com el Barça o el temps. Aquesta sèrie és un terreny comú cultural que fa que tots tinguem un imaginari comú. Té una funció aglutinant en aquest país.

Ha estat lligat a sèries que han sigut tot un fenomen.

Sí, com ‘Los protegidos’. Els que eren nens llavors em miren com si hagués format part d’una època mítica. O ‘Porca Misèria’, que va suposar un abans i un després i la gent la recorda d’una manera especial. 

I ‘Gran Hotel’, on feia d’un cureta molt de l’estil ‘Pájaro Espino’.

(Riu) Sí, completament. Són personatges formals, amb americana o sotana, però que tenen una arrencada imprevisible o no convencional. Tenen un rigor formal, però són bastant explosius. És bastant la tònica dels personatges que em donen.

¿A ‘Caiguts del cel’ ha debutat com a presentador?

Vaig ser jurat de ‘¡Oh happy day!’, una cosa fora de l’àmbit de l’actor, però com a presentador aquesta és la primera vegada. I molt bé, perquè m’ha permès expressar-me dins de l’espontaneïtat. Hi ha un guió per seguir la trama principal, però tot passa sobre la marxa. És diferent de fer d’actor. Pots treballar amb les capes emocionals d’una altra manera. I aportar bastanta opinió. No només explicar el que passa, sinó opinar. És la meva particularitat com a presentador. No és blanc, sinó que té un cert posicionament moral, fins i tot. Gravant-lo he sentit que era molt jo i en l’edició han sabut potenciar aquesta figura. 

Però vostè no investiga, ¿cert?

Som un equip. Anava amb un advocat, un guionista i els redactors. I junts trobem la història que dia a dia es va desenvolupant. És laboriós, perquè té un element molt viu i molt inesperat. Però ens acompanya una espècie d’àngel, perquè si hem anat a un lloc on no passa absolutament res, sempre hi ha un petit miracle televisiu que et sorprèn.

Tothom somia rebre una herència inesperada. Si li passés, ¿faria una altra websèrie?

¡Seguríssim! ¡Sense dubtar-ho! Sempre vaig escrivint coses i les tinc al calaix a veure si surten. En sèries com ‘Com si fos ahir’ segueixo el guió i busco ser el millor treballador de l’any, però quan soc el creador, intento ser específic en el que m’interessa. Són ‘parides’, humor càustic...

‘Parides’ que s’emporten un Ondas, com és el cas de ‘Les coses grans’.

‘Parides’ en el sentit que són coses de la vida. La meva màxima a l’hora de pensar les històries és que arribin el més lluny possible, que tinguin la menor gravetat possible. Que no hi hagi un helicòpter ni una persecució policial. Que es trenqui una tassa i això pugui tenir una gran dimensió. Aquest valor quotidià té per a mi un gran pes. 

També ha escrit dos llibres ‘Si això és París’ i ‘He conegut una noia’ (Columna).

Sí, però em sento més còmode en la literatura de guió.

Si algun dia Marc Clotet deixés ‘Eufòria’, ¿agafaria el seu lloc de membre del jurat?

Sens dubte. Opinar sobre el que fan els altres és el que més m’interessa. I com a actor tens un coneixement vivencial de com cal construir un espectacle.

¿Li agradaria treballar més en plataformes o ja està bé així?

Treballant aquí, al teatre, la ràdio, en la sèrie, em sento molt còmode. Les plataformes són els grans impulsors de l’audiovisual i ho han absorbit tot. Però és una altra manera de consumir el mateix.

Notícies relacionades

Roger Coma busca a TV-3 destinataris d’herències ‘caigudes del cel’

Elena Gadel: «He nascut per cantar, però la televisió m’enamora»

¿Somia amb algun programa?

Un de cuina en què no cuini, sinó que mengi. Això de parlar de menjar mentre es menja és una cosa que m’agrada molt.