Nuria Roca: «Segons en quins formats, la maduresa és un punt a favor»

A Nuria Roca (Moncada, València, 1972) no fa falta presentar-la, perquè des de molt joveneta ha passejat la seva frescor, simpatia i gran estil (per alguna cosa s’ha convertit en una ‘influencer’ de moda) pels platós de gairebé totes les cadenes generalistes espanyoles. Però també ha fet ràdio, ha escrit llibres i ara s’ha atrevit amb el teatre (La Gran Depresión, amb Antonia San Juan), que compagina amb ‘El hormiguero’ (A-3 TV) i la presentació d’un magazín gairebé d’autor, ‘La Roca’, que s’emet els diumenges a La Sexta (15.30 a 20.00 hores). 

‘La Roca’ està fet a la seva mida. 

La sensació que tens –em va passar amb la ràdio– és haver fet tot aquest recorregut per arribar fins aquí. És un programa meravellós i soc feliç d’anar provant coses, millorant, d’anar testant-nos i de fidelitzar d’alguna manera aquesta franja del diumenge que em sembla un regal.

¿Se sent còmoda? 

És el format en el que més còmoda em puc sentir. Perquè ets més tu que enlloc. 

En aquesta franja de diumenge hi havia Cristina Pardo i el seu ‘Liarla Pardo’. Són perfils i programes diferents. ¿Tot i així hi ha hagut comparacions?

No. A la tele està tot inventat. No descobrirem Amèrica. Però cada un aporta al format la seva personalitat, la seva manera de comunicar, amb la qual cosa ja canvia des del minut u. Tenim en comú que estàs a La Sexta, amb informació en directe, i política, que interessa a tots els seus telespectadors. Però li estem intentant afegir una dosi més gran d’entreteniment i d’humor, i així anem elaborant un discurs i un programa diferent.

Tot i que té una carrerassa, ¿la confirmació que estava en plena forma va ser la substitució de Pablo Motos a ‘El hormiguero’?

D’alguna manera, això et dona la mesura de la potència que té. Qualsevol cosa que passa en aquest programa és absolutament exponencial, amb la qual cosa poder fer la feina del Pablo, agafar les regnes durant aquelles dues setmanes, va ser una gran prova. Sí que és veritat que estava parlat. Al principi de temporada em va dir que si passava alguna cosa, volia que fos jo. Li vaig agrair la confiança, però li vaig dir que això no pasaria. I va passar. Sí que és cert que això et col·loca en un lloc en el qual, quan es posa la gent a pensar en formats i coses noves, diuen: ¿i per què no ho fa la Nuria? No ets ni millor ni pitjor que abans, però pensen en tu.

S’ha emportat Juan del Val, el seu marit, com a col·laborador. ¿No és un rotllo treballar amb la parella? 

(Riu) El que m’he emportat és l’equip de Melodía FM sencer per a la primera part d’entreteniment. Si vull muntar un equip, vull els millors. ¡Com vols que desaprofiti l’oportunitat! No et menteixo: al Juan no l’he hagut de convèncer, però va a cent de feina i treure-li un diumenge sencer no és fàcil. Però tot sigui per la causa.

Mai sabem si s’estan tirant els trastos al cap o li va al darrere. Perquè a ‘Family Feud. La batalla de los famosos’, programa del qual era presentadora i el va tenir com a concursant, hi va haver flirteig entre vostès.

I que no falti, després de tants anys. Nosaltres ens agradem, que crec que és molt més difícil que estimar-se. Continuar agradant-te i admirant-lo és per a mi fonamental. I per a ell, també. Ens avenim, ens ho passem bé i volem estar junts. A partir d’aquí, és igual que sigui treballant, com a parella, com pares... Tot i que tenim els nostres moments de: escolta, deixem de veure’ns dos dies. No estem d’acord en tot, però ens complementem. 

¿Repetirà amb ‘Family Feud’, si hi ha una segona temporada?

Tant de bo, perquè em va encantar. És un format diferent i m’ho vaig passar de meravella. 

Diu que hi ha projectes que la van agafar amb 25 anys i encara no era madura. No seria ‘Waku Waku’.

No. ‘Waku Waku’ va ser perfecte en aquell moment. Em refereixo a programes com ‘Buenaa tardes’, a Telecinco, que t’agafen quan ets molt jove o no tens experiència per poder torejar-lo. El tires endavant i ja està, però segons en quins formats, la maduresa és un punt a favor.

És bo que s’aposti per dones en la seva maduresa. 

Dones i homes. Però hem d’acostumar-nos que la imatge és important, tot i que des d’un altre prisma, no només des de la joventut. La joventut està molt bé –i la bellesa és meravellosa–, però no és sempre un valor que ha de prioritzar. Tot allò de positiu que té la maduresa i una esquena experimentada pot enriquir molt alguns formats.

Ha treballat a cinc de les sis cadenes generalistes espanyoles. ¿Això és poliamor?

(Riu) Un només va a mort si té un contracte en exclusiva. Jo el que sí que he fet sempre és treballar independentment del suport i d’on s’emeti. Per a mi és fonamental el projecte i l’equip, el que vulguis explicar... I si això passa a la cadena que més t’agrada, perfecte. I si no, a la del davant.

Feia broma amb allò del poliamor, perquè quina una es va muntar amb les seves declaracions sobre la seva parella. 

Són titulars que s’han inventat. Una altra cosa és el que jo opini del poliamor, de la parella oberta. Jo mai he explicat com és la meva parella, només faltaria. És més, quan ja es té un titular, és igual el que diguis després. Al dir que entenc la parella oberta, i la meva ho és, és perquè entenc que les parelles no estan tancades. Però quan vas complint anys, t’importa poc el que diguin. I opines de política, et mulles en temes socials i en el que faci falta sense cap tipus de problema.

Compagina tele, teatre, una sèrie... I no sé com pot amb tot.

Continuo amb ‘El hormiguero’ i ara portarem a Bilbao ‘La Gran Depresión’ i, al febrer, anirem a Sevilla, a Madrid i després a Barcelona. I acabo d’acabar la gravació de la sèrie ‘Madres. Amor y vida’ per a Amazon Prime Video. Una cosa menys.

El seu marit també està al màxim. ¿Com ho compaginen amb la família?

Disfrutem molt dels moments que estem junts. I has de parcel·lar molt els espais. Prendre temps per a tu, per a la teva parella, per als teus fills, per a casa teva. Jo fins ara no l’he tingut, i ara he començat a disfrutar-ho una mica més.

La qüestió és la qualitat del temps que els dedica, ¿oi?

Això, més que la quantitat. Ells ho entenen. Els meus fills saben que depèn de les èpoques: n’hi ha unes en què treballes molt i en unes altres, menys.

I com deuen presumir de la seva famosíssima mama.

Notícies relacionades

Eleccions a Euskadi: dama de 90 anys i no se’n perd ni una

En camí una flotilla de la llibertat

(Riu) Dígues-l’hi a ells.