La crítica de Monegal: 850 milions per mantenir-los amb l’aigua fins al coll

¡Ah! Li ha sortit un programa (Salvados, La Sexta) que s’hauria d’emetre a tot Europa. Passejant per les platges de Dakar –plenes de pescadors que ja no poden pescar perquè les grans flotes japoneses i xineses han arrasat els caladors– va comprendre que els fluxos migratoris mai cessaran. «Malgrat la seva pobresa, qualsevol té avui accés a un mòbil, o a una tele» li deia el periodista José Naranjo, que fa 10 anys que viu allà.

Efectivament. Abans estaven aïllats en la seva misèria. Avui ja saben, i veuen, per les pantalles, com vivim a Europa. I és clar, es pregunten: ¿i per què nosaltres no podem? I es llancen a l’aigua, com sigui, a la recerca del seu somni, legítim absolutament. En el seu periple, Gonzo es va trobar amb Gonzalo Fanjul, un gran expert en migracions. Ha estudiat, ha investigat, coneix les causes d’aquesta pobresa a fons. Li deia: «Europa ha entregat a Espanya, en els últims anys, 850 milions d’euros. La majoria d’aquests se’ls emporten Indra, Amper, Eulen i ACS. L’objectiu es diu control migratori. La política migratòria està concebuda perquè la gent no arribi. El missatge és aquest: no, mai, mai. I si algú ho intenta, farem que arrisqui la seva vida». O sigui, 850 milions d’euros per mantenir els migrants submergits al mar, amb l’aigua fins al coll. 

Notícies relacionades

David Cantero, a ‘Cuarto milenio’

Un actor de 'Merlí' se sincera sobre la depressió que va patir durant la sèrie: "Em va salvar la vida"

Li explicava Fanjul a Gonzo l’immens error dels que impulsen tramposament la idea que els migrants ens treuen la feina. «L’emigració és l’única garantia que tu i jo puguem cobrar algun dia la pensió de jubilació».

¡Ah! Europa, aquesta anciana dama, tan envellida, amb els seus índexs de natalitat per terra. Si no arriben els migrants, ¿qui estirarà les nostres cadires de rodes? De tot això ja en parlaven fa 50 anys enrere Léopold Sédar Senghor, Aimé Césaire..., aquells grans africans que van encunyar la paraula ‘negritud’ com a valor universal. Però ¿qui recorda avui Sédar Senghor o Césaire? Avui llances aquests noms a la tele i es creuen que estàs parlant del Festival d’Eurovisió. Bona feina la de Gonzo. Repeteixo: l’haurien de passar a totes les cadenes d’Europa.