Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: 850 milions per mantenir-los amb l’aigua fins al coll

I en vista d’aquesta ingent multitud d’éssers humans bracejant amb prou feines a l’aigua per arribar a la Península com nàufrags desgraciats i desassistits, en vista d’aquest paisatge tan ple de vergonya col·lectiva, Gonzo se n’ha anat a l’Àfrica, al Senegal en concret.
¡Ah! Li ha sortit un programa (Salvados, La Sexta) que s’hauria d’emetre a tot Europa. Passejant per les platges de Dakar –plenes de pescadors que ja no poden pescar perquè les grans flotes japoneses i xineses han arrasat els caladors– va comprendre que els fluxos migratoris mai cessaran. «Malgrat la seva pobresa, qualsevol té avui accés a un mòbil, o a una tele» li deia el periodista José Naranjo, que fa 10 anys que viu allà.
Efectivament. Abans estaven aïllats en la seva misèria. Avui ja saben, i veuen, per les pantalles, com vivim a Europa. I és clar, es pregunten: ¿i per què nosaltres no podem? I es llancen a l’aigua, com sigui, a la recerca del seu somni, legítim absolutament. En el seu periple, Gonzo es va trobar amb Gonzalo Fanjul, un gran expert en migracions. Ha estudiat, ha investigat, coneix les causes d’aquesta pobresa a fons. Li deia: «Europa ha entregat a Espanya, en els últims anys, 850 milions d’euros. La majoria d’aquests se’ls emporten Indra, Amper, Eulen i ACS. L’objectiu es diu control migratori. La política migratòria està concebuda perquè la gent no arribi. El missatge és aquest: no, mai, mai. I si algú ho intenta, farem que arrisqui la seva vida». O sigui, 850 milions d’euros per mantenir els migrants submergits al mar, amb l’aigua fins al coll.
Notícies relacionadesLi explicava Fanjul a Gonzo l’immens error dels que impulsen tramposament la idea que els migrants ens treuen la feina. «L’emigració és l’única garantia que tu i jo puguem cobrar algun dia la pensió de jubilació».
¡Ah! Europa, aquesta anciana dama, tan envellida, amb els seus índexs de natalitat per terra. Si no arriben els migrants, ¿qui estirarà les nostres cadires de rodes? De tot això ja en parlaven fa 50 anys enrere Léopold Sédar Senghor, Aimé Césaire..., aquells grans africans que van encunyar la paraula ‘negritud’ com a valor universal. Però ¿qui recorda avui Sédar Senghor o Césaire? Avui llances aquests noms a la tele i es creuen que estàs parlant del Festival d’Eurovisió. Bona feina la de Gonzo. Repeteixo: l’haurien de passar a totes les cadenes d’Europa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El restaurant preferit de Lamine Yamal
- Gestió hídrica Els pantans de Catalunya arriben al 44,71% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
-
- Investigació oberta Dos detinguts després de la caiguda d’una dona de 26 anys per un balcó del carrer Avenir de Barcelona
- Multimilionari José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»
- Successos Quatre acusats de conducció temerària en concentracions de cotxes a Tarragona
- Lluís Llach: "El primer racisme de l'ésser humà és envers la seva mateixa raça, que és la dona"
- Reunió del Pacte Nacional per a la Justícia La Generalitat planteja donar una bonificació als jutges que escriguin en català
- Caos ferroviari Junts veu el pacte per desconvocar la vaga com el «certificat de defunció del traspàs» de Rodalies
- Primera fase Així serà la futura Fira a Montjuïc: inici d’obres el 2026 i arquitectes internacionals i locals