Si els alls fossin antídot de l’odi

¡Ah! Quanta raó. La nostra miopia combinada amb la nostra falta de perspicàcia ens ha conduït a l’actual disbarat. I citant Casio Longino en aquell passatge del ‘Juli Cèsar’ shakespearià, va afegir: «Cap polític s’atreviria a ser un llop si nosaltres no fóssim xais». O sigui, la ferocitat del llop és directament proporcional a l’estupidesa del ramat.

Lliguen aquestes advertències de Sacristán amb el que aquella mateixa nit explicava el professor José Antonio Marina a ‘El objetivo’ (La Sexta). Lamentant la deriva dels líders polítics que s’ataquen entre si a dentades, i que sembren en la societat una llavor nociva i detestable, advertia: «Els nostres polítics no mobilitzen la societat amb arguments, sinó amb emocions. Això és perillosíssim. Les emocions es desperten amb molta facilitat, però es controlen amb moltíssima dificultat».

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

¡Ah! Aquí a Catalunya coneixem bé aquesta cançó. «Arribar al cor per ennuvolar la ment». Aquesta va ser precisament la recepta que li va donar a Bart Simpson –en un antic capítol d’aquesta sèrie– un vell sagaç del món de la televisió, especialista en agitació i manipulació. Efectivament. Quan els polítics i els seus portaveus es dediquen a manejar les nostres emocions, el cervell s’espesseix i s’adorm. Triomfa el més primari: la por, la ràbia, l’odi... Si entre les moltes virtuts que tenen els alls que va treure Sacristán a ‘El hormiguero’, també allotgessin la virtut de ser antídot de l’odi, seria meravellós. Aquest és un país d’alls excel·lents, en especial a Chinchón i Las Pedroñeras.

Ahir una senyora argentina, espectadora de ‘Late Motiv’ (M+), li va enviar aquesta pregunta a Berto Romero: «M’he enamorat d’un català, però és fred. ¿Què he de fer perquè s’escalfi?». I Berto li va contestar: «Digues-li que li robes els diners. ¡Els argentins ens roben! Veuràs que bé que et funciona». Tremend.