El Senyor l’ha privat del do de la ironia

¡Ah! Ni aquest programa, ni la cadena que el sustenta, són territori enemic per a ell. O sigui, que esperàvem un Iglesias relaxat, còmode, distès, com quan passes una estoneta a casa d’uns amics. Però va aparèixer un Iglesias irritat, irascible, de vegades fins i tot iracund, i sempre amb les celles arrufades.

Sabia perfectament que Wyoming el rebria amb tota la seva habitual sornegueria i en el seu cas des de la més cordial naturalitat. ‘El Intermedio’ és un programa que es basa en el joc de la mordacitat i la sornegueria, però en el cas d’Iglesias executades amb un to amable, una mica picant tot i que inofensiu, com correspon quan ‘siamo tra amici’ com deia Gramsci. Però ¡ai! sembla que Déu Nostre Senyor no li ha concedit a Pablo Iglesias –almenys aquella nit– el do de la ironia.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

No va entendre res en absolut. Sord com una tàpia en vista del joc irònic que li brindaven, va ser incapaç d’entrar en el clima. Wyoming li deia: «¿Ens té preparada cap altra sorpresa, senyor Iglesias? ¿Potser candidat a Míster Univers? / ¿Creu vostè que Sánchez ara respira més tranquil i podrà dormir? / Vostè diu que s’ha de ¡despertar Madrid!, doncs miri, no s’oblidi de despertar sobretot el senyor Gabilondo / El nou eslògan de la senyora Ayuso és ‘Comunisme o llibertat’ ¿creu que això de ‘comunisme’ va per vostè? / En cas que vostè surti elegit, i per la part de comunista que li toca, ¿promet que als supermercats no faltarà paper higiènic?» i així molt estona, amb gran divertiment de l’audiència, però contra un Iglesias atrinxerat en la més sorda ortodòxia de la seva doctrina. Contínuament emmurriat anava repetint com a mantra, o ‘speech’ memoritzat, que Madrid està en perill, que Ayuso és pura dictadura franquista, que són uns delinqüents criminals... ¡Ahhh! Va arribar un moment que Wyoming fins i tot li va haver d’advertir: «El veig a vostè molt encès. A aquest pas no el votaran ni els seus».

Home, per a pròximes sessions en programes de cert humorisme polític jo aconsellaria al nostre admirat Pablo Iglesias que delegués en el seu amic Monedero, a qui el Senyor sí que ha concedit, i de forma generosa, el do de la ironia.