TU I JO SOM TRES
Sanchis convida Torra i fan un 'Polònia'
zentauroepp55274849 201005190120
Vicent Sanchis –l’encara director de TV-3– ha volgut retre-li un penúltim homenatge a Quim Torra i li ha fet una entrevista. ¡Ah! Li ha sortit una sessió francament surrealista. Potser sense pretendre-ho, ha aconseguit fer un ‘Polònia’. Al principi la conversa discorria pels cursos predeterminats que ja suposàvem. Es va perfilar un clima de desgràcia, de dolor, davant una inhabilitació provocada per un ‘Estat opressor’. Una atmosfera d’injustícia. «Per una pancarta al balcó el condemnen i inhabiliten, ¡i a Rato l’absolen!», deia Sanchis per emmarcar el victimisme. O sigui, per allà la cosa anava bé.
Però a poc a poc la conversa va anar entrant en l’obra de govern que Torra ha fet –si és que n’ha fet cap– durant aquests dos anys i mig com a president. Les baralles entre JxCat, el PDeCat, ERC, la CUP. El camí a la recerca d’una independència que per ara només qualla en un insuficient percentatge de la ciutadania. ¡Ah! Davant aquest paisatge Quim Torra intentava dissimular el seu abatiment impulsant-se a si mateix amb frases com: «¡No hi ha lluites petites! [...] ¡S’ha de tornar a l’ofensiva! [...] ¡Ruptura democràtica! [...] ¡S’ha de desbordar el règim del 78! [...] ¡Superar el 50% de vots!». Però va ser gros: malgrat els seus esforços, l’atmosfera depressiva no s’extingia.
Notícies relacionadesSanchis li deia, amb un insòlit i celebrable tarannà punyent, potser perquè considera que Torra ara ja no mana gens i ha caigut: «¿A vostè qui el va enredar? [...] No el segueix ningú [...]. Ni JxCat ni ERC li fan cap cas [...]. L’altre dia al Parlament ¡li van prendre el pèl! [...] ¿Què esperava, que els seus companys diputats desobeïssin?». ¡Ahh! Aflorava un Torra deprimit. Els gestos de les seves mans, el rictus del rostre, eren significatius. I és llavors quan va arribar la surrealista meravella: el Torra del ‘Polònia’ i el de veritat es fonien.
Al ‘Polònia’ van muntar precisament l’altre dia el musical ‘Adéu, Torra’. Hi apareixia molt desconsolat i deia: «Res depèn de mi. La resposta conjunta és un bluf. ¡No he tingut ni un dia històric perquè Puigdemont els ha esgotat tots!». I se sentia tan inútil que es va acostar un moment a la finestra. Va veure de sobte que creuava el cel una estrelleta fugaç, molt veloç, rapidíssima. I Torra, embadalit, va exclamar: «¡Miraaa, deu ser la República!». ¡Ahh! Quin gran ‘Polònia’ t’ha sortit, Sanchis.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Rosa Peral: "És un baló d’oxigen per avalar la meva innocència"
- Lluita contra el frau Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela
- Pedraz sospesa agafar el jutjat del cas Tsunami
- El Govern salvarà 2.000 milions dels pressupostos amb el PSC i els Comuns
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Trucs Ficar els peus en vinagre: l’increïble resultat que cada dia copia més gent
- La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024
- Al metatars Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes
- La consagració de Lunin