Sanchis convida Torra i fan un 'Polònia'

Però a poc a poc la conversa va anar entrant en l’obra de govern que Torra ha fet –si és que n’ha fet cap– durant aquests dos anys i mig com a president. Les baralles entre JxCat, el PDeCat, ERC, la CUP. El camí a la recerca d’una independència que per ara només qualla en un insuficient percentatge de la ciutadania. ¡Ah! Davant aquest paisatge Quim Torra intentava dissimular el seu abatiment impulsant-se a si mateix amb frases com: «¡No hi ha lluites petites! [...] ¡S’ha de tornar a l’ofensiva!  [...] ¡Ruptura democràtica! [...] ¡S’ha de desbordar el règim del 78! [...] ¡Superar el 50% de vots!». Però va ser gros: malgrat els seus esforços, l’atmosfera depressiva no s’extingia. 

Notícies relacionades

La confederació de les republiquetes ridícules

Carlos Olalla, el protagonista de l’anunci de la loteria de Nadal 2023 que va arribar a demanar al metro: «Soc un actor nascut de l’atur»

Sanchis li deia, amb un insòlit i celebrable tarannà punyent, potser perquè considera que Torra ara ja no mana gens i ha caigut: «¿A vostè qui el va enredar? [...] No el segueix ningú [...]. Ni JxCat ni ERC li fan cap cas [...]. L’altre dia al Parlament ¡li van prendre el pèl! [...] ¿Què esperava, que els seus companys diputats desobeïssin?».  ¡Ahh! Aflorava un Torra deprimit. Els gestos de les seves mans, el rictus del rostre, eren significatius. I és llavors quan va arribar la surrealista meravella: el Torra del ‘Polònia’ i el de veritat es fonien.

Al ‘Polònia’ van muntar precisament l’altre dia el musical ‘Adéu, Torra’. Hi apareixia molt desconsolat i deia: «Res depèn de mi. La resposta conjunta és un bluf. ¡No he tingut ni un dia històric perquè Puigdemont els ha esgotat tots!». I se sentia tan inútil que es va acostar un moment a la finestra. Va veure de sobte que creuava el cel una estrelleta fugaç, molt veloç, rapidíssima. I Torra, embadalit, va exclamar: «¡Miraaa, deu ser la República!». ¡Ahh! Quin gran ‘Polònia’ t’ha sortit, Sanchis.