Sanchis convida Torra i fan un 'Polònia'

Però a poc a poc la conversa va anar entrant en l’obra de govern que Torra ha fet –si és que n’ha fet cap– durant aquests dos anys i mig com a president. Les baralles entre JxCat, el PDeCat, ERC, la CUP. El camí a la recerca d’una independència que per ara només qualla en un insuficient percentatge de la ciutadania. ¡Ah! Davant aquest paisatge Quim Torra intentava dissimular el seu abatiment impulsant-se a si mateix amb frases com: «¡No hi ha lluites petites! [...] ¡S’ha de tornar a l’ofensiva!  [...] ¡Ruptura democràtica! [...] ¡S’ha de desbordar el règim del 78! [...] ¡Superar el 50% de vots!». Però va ser gros: malgrat els seus esforços, l’atmosfera depressiva no s’extingia. 

Notícies relacionades

El ‘Col·lapse’ de TV3 i Juan del Val

L’Editorial de Cristina Villanueva: L’inici d’una gran aventura informativa molt més distesa, com un bon segon cafè

Sanchis li deia, amb un insòlit i celebrable tarannà punyent, potser perquè considera que Torra ara ja no mana gens i ha caigut: «¿A vostè qui el va enredar? [...] No el segueix ningú [...]. Ni JxCat ni ERC li fan cap cas [...]. L’altre dia al Parlament ¡li van prendre el pèl! [...] ¿Què esperava, que els seus companys diputats desobeïssin?».  ¡Ahh! Aflorava un Torra deprimit. Els gestos de les seves mans, el rictus del rostre, eren significatius. I és llavors quan va arribar la surrealista meravella: el Torra del ‘Polònia’ i el de veritat es fonien.

Al ‘Polònia’ van muntar precisament l’altre dia el musical ‘Adéu, Torra’. Hi apareixia molt desconsolat i deia: «Res depèn de mi. La resposta conjunta és un bluf. ¡No he tingut ni un dia històric perquè Puigdemont els ha esgotat tots!». I se sentia tan inútil que es va acostar un moment a la finestra. Va veure de sobte que creuava el cel una estrelleta fugaç, molt veloç, rapidíssima. I Torra, embadalit, va exclamar: «¡Miraaa, deu ser la República!». ¡Ahh! Quin gran ‘Polònia’ t’ha sortit, Sanchis.