TU I JO SOM TRES

Puigdemont, Bonvehí i la mula de Napoleó

Puigdemont, Bonvehí i la mula de Napoleó
1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal

Ens ha agradat molt a casa l’estampa pictòrica, la interpretació lliure, que ens ha ofert FAQS (TV-3) sobre la guerra Puigdemont-Bonvehí. Com a paisatge de fons han escollit el quadro que va pintar Henri Félix Emmanuel Philippoteaux sobre un moment de la batalla de Waterloo, un instant molt cruent titulat Els cuirassers francesos carregant contra les esquadres angleses.

¡Ah! Si aquest estiu viatgen a Londres el poden disfrutar al Victoria & Albert Museum. Però aquí el que és interessant és que els devots artistes del temple FAQS han incrustat sobre la batalla, a base de Photoshop, Puigdemont i Bonvehí muntadets a cavall, gloriosament guerrers, tocats amb el cèlebre bicorn, o sigui, emulant Napoleó.

¡Ah! Aquesta heterodoxa incrustació eqüestre l’han tret d’una altra tela, Napoleó creuant els Alps, del pintor Louis David. Aquest és un quadro per partir-se de riure per terra. Al pobre David el van obligar a pintar l’emperador la mar de ben plantat i elegant, sobre un fogós corser, quan en realitat anava pels Alps fet pols i a més sobre una mula, com bé va retratar després el pintor Paul Delaroche.

Notícies relacionades

Comprenc que al FAQS no hagin volgut treure Puigdemont muntat en una mula. Sanchis els hauria excomunicat immediatament. Però a Bonvehí en mula, potser sí l’haurien volgut. Ho dic perquè durant tota la setmana, als TN, i sobretot al convent Tot es mou l’han menystingut molt. Tot era ¡Puigdemont! Almenys en aquest FAQS han donat un tracte més equitatiu. Els han posat els dos sobre els cavallets, cara a cara, i els anomenaven «Els comandants dels dos bàndols». Ben mirat, no sabria dir-los si hi haurà batalla final o un armistici molt bonic. El modus vivendi polític aconsella no trencar mai la vaixella. Així poden continuar menjant tots.

EL PARTIT SOLUCIÓ PER A PUIGDEMONT .–  Van preguntar després a FAQS a Toni Comín –en dúplex des de Perpinyà– com es dirà el nou partit de Puigdemont. Va dir que no ho sabia. Hi va haver una gran decepció. Home, que jo sàpiga el PI (Partit per la Independència) segueix en espera de destí. És aquell partit tan pintoresc que van muntar Àngel Colom i Pilar Rahola quan van fugir d’ERC. Crec que el va finançar Millet. És una marca disponible. I de sonoritat molt eufònica.