Tancats amb l'enemic

L’empatia, una mica amoral, que els telespectadors sempre han sentit cap als atracadors de La casa de papel agafa una dimensió inimaginable en aquesta quarta temporada que estrena Netflix aquest divendres, 3. Perquè mai fins ara havíem sentit com a pròpia la tancada a què s’han sotmès, primer a la Casa de la Moneda i ara al Banc d’Espanya, per cometre els seus cops. 

Una sensació de claustrofòbia que es veu incrementada perquè tenen, aquesta vegada, un despietat enemic dins, i perquè les divisions i conflictes entre la banda aniran en augment. I és que els personatges a qui donen vida Úrsula Corberó, Álvaro Morte, Jaime Lorente, Esther Acebo i Alba Flores, entre d’altres, ho passaran pitjor que mai. «La vinculació entre el telespectador i els personatges es veurà més poderosa en aquests temps que corren», admet Álex Pina, creador de la sèrie i productor executiu, que també ho va ser d’èxits com Los Serrano i Vis a vis, al·ludint al confinament en la videoconferència que va mantenir aquest diari amb part de l’equip. 

L’heroi no ho és

Però per als atracadors, que estaran tancats de nou amb els seus ostatges, la cosa es complicarà al tenir dins el seu enemic, Gandia, el vigilant de seguretat. «L’estructura no deixa de ser la de La jungla de cristal», diu Jesús Colmenar, director de la sèrie juntament amb Javier Quintas, Koldo Serra i Álex Rodrigo. «Perquè en lloc de posar-se amb l’heroi que representa les forces de l’ordre lluitant sol contra els atracadors, el telespectador es posa al costat d’ells. Estem davant d’Alien», afegeix.

Per la seva part, Javier Gómez Santander, guionista i coproductor executiu, diu: «El banc, com la casa de paper, era un lloc gairebé familiar, segur, però quan Gandia es deixa anar es converteix en El laberinto del fauno». I adverteix:  «Això fa la temporada més claustrofòbica i terrible».

L’estat psicològic

Aquesta atmosfera propiciarà, així mateix, les divisions entre la banda i els conflictes emocionals. «Són com una família. I les famílies acaben tenint tensions», apunta, assenyalant que «la tercera temporada estava més basada en el progrés del pla, era com a Missió impossible: com entres al banc, com obres la cambra cuirassada... Aquesta s’endinsa més en el pla emocional». En l’estat psicològic dels personatges en el seu tancament. «Una cosa molt actual», reconeix Colmenar, veient que la realitat supera la ficció.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Aquest malestar es cola també en la relació que mantenen Denver (Jaime Lorente) i Estocolmo (Esther Acebo). «Tot ha arribat a tal extrem que les relacions estan contaminades», avança Lorente. «No és fàcil sumar en una convivència. I molt menys en aquestes circumstàncies», admet Acebo. «Denver no es caracteritza per la serenitat i la paciència, i si li falta suport del seu pare, Moscú, que va morir, i Estocolmo, que veu com se’n va, passa el que passa», explica. I el que passarà serà molt fort, avança. 

També se sabrà la sort de  Nairobi (Alba Flores) i Lisboa (Itziar Ituño), que podrien haver mort. Segons Álvaro Morte, el sofriment del Profesor, parella de l’exinspectora, el farà caure «en els inferns».  I aclarirà la gran incògnita plantejada a l’últim capítol de la tercera temporada, quan apareix Belén Cuesta entre els ostatges, el que va desencadenar les hipòtesis: si seria una policia infiltrada o algú de la banda o si simplement passava per allà. «Tinc amics molt fans de la sèrie que m’han estat intentant fer confessar, però no he dit res», diu, sabent que al·lucinaran.