Covid-19: anatomia d'un alienígena

L’Especial coronavirus: volem saber que ens acaba de presentar Laia Servera a TV-3 ha tingut un magnífic registre d’audiència (26,7% de quota de pantalla), merescudíssim per la qualitat de l’enfocament, tractament i intenció. Allà hi havia, per exemple, el doctor Antoni Trilla, cap del departament d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, que s’ha transformat en un referent al qual acudeixen molts mitjans de comunicació, moltes cadenes de televisió, des que va sorgir l’epidèmia. Però voldria destacar també el treball d’anatomia del virus que tan gràficament, tan enginyosament, tan visual, ens va fer Pere Renom, biòleg i reporter científic. Fins ara els especials sobre el coronavirus que hem vist a la tele s’han centrat en dades d’expansió, corbes d’afectats, població de risc i mesures precautòries. Estan molt bé aquestes alertes. Ajuden a conscienciar la ciutadania, delimiten la magnitud i intenten evitar que caiguem en el pànic. En aquesta ocasió, a més de tot això, Renom ens ha parlat també de la personalitat, aspecte, caràcter, fisiologia i comportament d’aquest depredador anomenat Covid-19. Ens ha fet un perfecte estudi de les seves intencions i de la seva anatomia. L’ha reproduït amb un enginy plàstic admirable, utilitzant les dents de la forquilla per representar el sistema d’atac que el caracteritza, un atac a base de tres proteïnes –l’S, la més temible– que el transformen en un letal perforador de cèl·lules humanes, i una vegada dins d’elles, en un hoste terrorífic. Per fi hem vist a la tele una plasmació didàctica, útil, divulgativa, i gens frívola, d’aquest virus alienígena.

Notícies relacionades

Mort a l’ona mitjana

Melody contra el món

A l’acabar, i fent zàping, em vaig aturar a Ilustres ignorantes (#0, Movistar+). No parlaven del coronavirus, però ho semblava. Javier Coronas li va llançar a Javier Cansado aquesta pregunta: «¿On, a quin lloc, et sents més segur?». I Cansado va respondre: «En un pas de vianants. Et fiques en un pas de vianants i estàs absolutament protegit. Ni la policia té jurisdicció per entrar-hi». ¡Ahh! Aquests cops d’humor lúcid, aquesta ironia tan aparentment desenraonada, però amb enorme doble fons reflexiu, ajuden a allunyar la por.  No és riure. Ni és la rialla d’un acudit. És la destil·lació de la sagacitat. Psicólogicamente, actua com un antídot.