A 'The good doctor' també hi ha virus

Diumenge passat, a El objetivo (La Sexta) Ana Pastor va entrevistar María Neira, directora de salut pública de l’Organització Mundial de la Salut. Va parlar, naturalment, del coronavirus.  El seu coneixement global de la situació, atès el seu càrrec, és excel·lent. En un moment donat, va incidir en els mass media, en el paper dels mitjans de comunicació. Es va referir a les fake news que estan apareixent aquests dies.  I en un moment donat, va advertir: «Cada vegada que ocorre alguna epidèmia vírica al món hi ha canals de televisió que reposen de seguida aquella pel·lícula, Outbrake(Esclat, a Espanya), que va protagonitzar Dustin Hoffman». Dos dies després d’aquesta advertència, dimarts, a Tele 5 van programar dos capítols seguits de The Good Doctor que es titulaven Cuarantena I i Cuarantena II.

A l’hospital del doctor Murphy es produeix una situació de pànic. Es declara una infecció vírica. Segellen portes i finestres. Ningú pot entrar-hi ni sortir-ne. Es comencen a produir morts. El personal sanitari vesteix amb escafandres i grans proteccions. Són dos capítols anguniosos. Fins que al final, després de tenir-nos espantats durant hora i mitja, resulta que aquell virus no es transmetia per l’aire, sinó que necessitava el medi aquós, així que el van desactivar en un moment i tots contents.

Notícies relacionades

‘La casa nostra’, la ‘sitcom’ de Dani de la Orden amb què 3Cat recuperarà l’esperit de ‘Plats bruts’

¡Salta la sorpresa a Europa!

No els sabria dir si l’emissió d’aquests episodis –corresponen a la segona temporada, emesa als EUA el 2018– va ser fruit de la casualitat, o van ser seleccionats pensant en l’impacte de l’actualitat del coronavirus. Com a estratègia oportunista, els ha sortit rodona: van fer rècord de temporada, amb gairebé dos milions d’espectadors.

L’ASSASSÍ DEL PUTXET .– En aquest clima de sensacionalisme, he de felicitar Carles Porta. En la seva sèrie documental Crims (TV-3) demostra que es pot abordar el gènere dels successos suscitant interès però sense que ens quedi la sala d’estar com un escorxador. Aquesta setmana ens va parlar de l’assassí del Putxet. Una exposició impecable. Ens va atrapar sense necessitat d’impactes morbosos. A Carles Porta li hauria costat poquíssim contractar un parell de figurants aficionats a la comèdia perquè teatralitzessin el crim al pàrquing. Ruixats amb quètxup, hauria sigut molt horrorós i vistós. ¡Ahh! Gràcies, Porta, per dignificar l’ofici. I la tele.