La boina, el càntir i l'escopeta

Ara Tele 5 ataca amb un exercici d’humor rupestre i groller sobre l’Espanya buidada. És un tema d’última moda política (Terol existeix, posem per cas), però la realització d’aquesta sèrie és més antiga que La España de los Botejara.

Parlem de la telecomèdia El pueblo, un municipi sorià amb només cinc habitants (Peñafría), tots de la tercera edat, que reben d’improvís l’arribada d’uns quants urbanites, un grup variat i esbojarrat. Hi ha de tot. Uns que volen viure abraçats a un arbre, d’altres que volen l’energia positiva de les plantes, d’altres que desitgen realitzar-se entre vegetació i cabres, i una parella d’espavilats que intueixen que allí podran donar un ‘pelotazo’ immobiliari.

Notícies relacionades

Aquella tele de l’estiu de 1985

Una experiència més que religiosa

Malgrat que entre aquesta fauna hi ha còmics tan acreditats com Santi Millán, Ramón Areces, Ruth Díaz o Ingrid Rubio, els diàlegs, els botifarrons, les situacions, són una col·lecció de tòpics. Tot previsible. Entre els rupestres habitants, encara més. Ressusciten allò de La ciutat no és per a mi amb l’escenografia habitual: la boina, la faixa, l’escopeta i el càntir. Home, la sèrie nociva no ho és, però els ha sortit tot molt postís. Tenen rampells que pretenen ser sarcàstics amb l’ardent actualitat, com aquell talòs de l’Arcacio, que exclama: «No vull que vinguin estrangers, perquè porten delinqüència i duen droga al cul». No sé si això aspirava a ser una andanada a l’extrema dreta pàtria. No passarà a la història de les grans sèries còmiques aquest poble que s’han inventat. Però la cadena està contenta: han sigut líders d’audiència de la jornada. Sembla que la boina la portem molt incrustada.

BOINES MÉS NOSTRADES .– Posats a la boina, a casa ens ha agradat més la visita que el nou programa de TV-3 El llenguado ha fet a en Jaume, de l’Espolla. És un guàrdia de parc, jubilat. Bufava la tramuntana i deia: «És tan seca que deshidrata. Acostuma a afectar el cervell; per això la gent tocada per la tramuntana té reaccions rares». I davant el dolmen Cabana Arqueta, li deia al seu acompanyant: «Descalça’t. Aquí hi ha energia tel·lúrica que penetra al cos. Si vas calçat, demà tindràs restrenyiment». ¡Ahh! La boina d’en Jaume té una formidable textura sarcàstica. Si Josep Pla l’hagués conegut, hauria disfrutat.