Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

La síndrome de l'impostor

Ferran Monegal

Passar l’estiu davant la tele és una activitat que desaconsello. Televisivament parlant, l’agost és un mes encara més tremend que la resta de mesos. De vegades, no obstant, es pesquen moments. En el programa que ha estrenat Oriol Parreño a TV-3, (Tot anirà bé) l’he vist estirat a la llitera d’un psicòleg. Parreño interpreta un guionista de la tele i de la ràdio estressat completament. Una cosa tremenda. I verbalitza la seva angoixa i aclaparament dient: “No m’agrada res del que escric. Quan entrego un guió, penso que quan el llegiran m’enviaran als Mossos d’Esquadra, per estafador. Soc un ‘bluff’. Tinc la síndrome de l’impostor”. ¡Ah! És interessant, i valerós, dir això a TV-3. L’estafa i la impostura ara són una constant en aquesta cadena.

L’altre dia, en les jornades de la fallida sessió d’investidura del Congrés, Gabriel Rufián va pujar a la tribuna d’oradors i va exclamar: “A mi Espanya no em roba. A mi em roba Rato, em roba Bárcenas, em roba Millet, em roba Pujol”. Els poso aquesta vibrant puntualització en seu parlamentària perquè, si vostè, estimada lectora, estimat lector, s’informa en la tele a través de TV-3, no ho va poder veure ni sentir. Va ser extirpat dels Telenotícies. Esborrat de soca-rel. No va passar. Comprenguem-los: una de les últimes consignes que s’han rebut a Sant Joan Despí és procedir a la construcció d’un relat, impulsar un trompe-l’oeil televisiu, perquè la Pujol’s family recuperi l’honorabilitat i la glòria. I, si Rufián diu que no és Espanya la que roba, sinó Pujol, entre d’altres, això no convé que se sàpiga. Durant el franquisme, d’això en deien censura. Ara en diuen criteris de selecció. Progressem, és evident. Els que estan en aquesta tasca de maquillatge potser s’han sorprès al sentir Parreño,en el paper de pencaire televisiu, dient això O potser ni això.

Per passar aquest agost, les noves entregues de la telesèrie Un poble francès, que l’encara director de TV-3Vicent Sanchis, ha manat tornar a comprar, com l’estiu passat, són una opció. Va dels habitants del poble de Villeneuve. Els nazis alemanys els envaeixen sense contemplacions. Les escenes d’opressió són esgarrifoses. Està molt ben comprada aquesta sèrie. Agafes un excel·lent to emocional de cara a l’Onze de Setembre. En fi, els desitjo un agost suportable. Cuidin-se.