Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

Assassinat amb robot de cuina

Ferran Monegal

Barri humil. Corrala de veïnes. Com deia Valle-Inclán: "No li demanin un fil a la portera perquè mossega". Cinc senyores preparen un capolat de carn de porc en un robot de cuina. De sobte, l’artefacte explota. Les fulles surten disparades. Seccionen la jugular de l’Elvira. Es va dessagnant a poc a poc. ¡Ah! Gran consternació. Caos de cassoles i paelles. Sang a les parets. Horror entre les dones. Però, en vista que l’Elvira no acaba de morir-se del tot, l’Amparo la remata perforant-li el clatell amb el filaberquí d’una blackdecker. I llavors escenifiquen aquell tràfec, tan esbojarrat i recurrent, del transport del cadàver sense que el veïnat se n’assabenti. O sigui, senyores assassines per culpa d’un robot de cuina domèstic.

¡Ah! El gènere de la comèdia negra, quan el treballa la tele, sempre queda grosser. Aquesta sèrie l’acaba d’estrenar Tele 5 sota el títol de Señoras del (h)AMPA. És un exercici que recorda una mica aquell thriller ibèric d’A-3 TV que es deia Matadero. També La comunidad, pel·lícula d’Álex de la Iglesia. L’èxit d’aquest tipus de produccions sempre és directament proporcional a la qualitat dels intèrprets. Aquí es compta amb un bon quintet d’actrius. Vull destacar-ne una, que no té un rol de primera protagonista, però és d’una efectivitat formidable: Mamen García. Pertany a l’escola de grans secundàries, com va ser Chus Lampreave, per exemple. De seguida connecten amb l’espectador. Són clau perquè la sèrie enganxi. En aquest cas, s’ha aconseguit gairebé un 21% de share i tres milions d’espectadors.

LA IMMORTALITAT. – Continuem amb la mort. Jordi Basté investigava l’altre dia (No pot ser!, TV-3) els experiments que s’estan fent perquè la immortalitat sigui un fet. Són assajos finançats, sobretot, per criatures que viuen folrades de diners, de poder i de privilegis, i que, és clar, pretenen quedar-se així tota l’eternitat, a plaer. La professora Begoña Román li va fer llavors a Basté aquesta interessant i justa reflexió: “És indecent allargar la vida dels que millor viuen, sense garantir la igualtat d’oportunitats dels que viuen pitjor”. Sí, senyora. Pretenen treure’ns fins a l’últim consol que ens queda. No poden suportar que, almenys al final, la mort ens iguali a tots.