TU I JO SOM TRES

Una negra entre blanques senyoretes

tu y yo somos tres por ferran monegal / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

I de sobte apareix en la selecta acadèmia per a senyoretes una humil noia negra, provinent del fang del carrer, rescatada de l’apartheid de la ‘rue’. ¡Ah! Quina commoció a l’acadèmia i en tota l’alta societat de Sevilla. Inés es diu la criatura. És molt maca. Però pertany a la classe indigent, a la xusma, segons els cànons classistes i racistes establerts. Les finíssimes alumnes, al veure-la, s’horroritzen. Fins i tot criden espaordides. Els seus pares amenacen la direcció de l’acadèmia de treure immediatament les seves filles d’allà. Els inversors adverteixen que si aquesta morena segueix allà, tancaran l’aixeta. I al final la propietària, la mare de la Manuela, diu: “Aquesta noia ve del carrer. Aquest és el seu lloc. Si la mantens aquí, li destrossaràs la vida. La caiguda serà més gran. Demà et reuneixes amb els inversors i els dius que has canviat d’opinió. ¡I ens oblidem d’aquesta vergonya!”.

Notícies relacionades

¡Ahh! Celebro moltíssim que TVE hagi apostat per una segona temporada d’aquesta formidable sèrie, La otra miradaLa otra mirada. És una producció cuidadíssima. I, sobretot, és un retrat fidel de les primeres lluites valentes i reivindicatives de la condició femenina, en aquells anys del primer terç del segle XX. Aquest cop de la negra Inés, incrustada en el microcosmos de les blanques i classistes senyoretes, permet alguna reflexió actual. Això, traslladat a avui dia, seria com agafar un manter del ‘top manta’ i fer-lo soci del Club de Pol. ¡Ahh!  Quin meravellós sotrac. Només de pensar-ho, em subjugo.

ADA, FINAL DE L’EQUILIBRISME .– Li deia Jaume Collboni a Ferreras, fa unes quantes hores, a Al rojo vivo (La Sexta): “La senyora Colau ara ha de decidir-se: o Barcelona o el procés. Efectivament, després de quatre anys de prodigiós equilibrisme, la nostra admirada Ada Colau es troba ara en el centre d’una pista de circ diferentAda Colau. Han retirat el filferro sobre el qual feia equilibris tan artístics i haurà de baixar a la sorra i elegir: o els tigres de l’independentisme o els lleons del constitucionalisme. No és tan terrible. Pot convertir-se en domadora de les dues famílies de felins. Que recordi allò que cantava Torrebruno, en els anys 70, a TVE-1: "Tigres, leones, todos quieren ser los campeones". ¡Ah! Quan hi ha guerra de feres al circ, és el domador el qui decideix. I triomfa.