TU I JO SOM TRES

La Pantoja guanya l'alcaldia de Cayo Cochinos

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

L’anàlisi estrictament televisiva dona la dada, i les dades no es discuteixen, que l’anomenada nit electoral la va guanyar en quota de pantalla (‘share’) el programa Supervivientes (T-5), amb Isabel Pantoja com a gran estrella de L’illa dels mosquits.  Podríem dir que es va erigir com la gran alcaldessa de Cayo Cochinos. Va contribuir a aquest triomf el showman Carlos Lozano. Va tenir un debat molt entretingut, molt vist, molt seguit per l’audiència, amb dues concursants, Violeta Dakota, que formen part de l’elenc més juvenil del grup. La discussió va tenir lloc a la platja. A sota dels cocoters. Li deien: “No pares de tocar-nos els ‘güevos’ (això, venint d’elles, té mèrit, sí).  Ets un paràsit social. Calb. Tros de vell verd. Ni la teva mare t’estima. Tens llengua de jubilat. ‘Comemierda’. I ell els responia: “El vell verd ho serà el vostre pare. Imbècils. Culs grassos. Teniu bigoti. Depileu-vos les celles almenys, que sembleu unes mones”. Si a aquest moment electoral hi afegim l’altre gran debat, entre Isabel Pantoja (coalitzada amb Chelo en el paper de senyora de companyia) i Colate Vallejo-Nágera, acreditat playboy de rodalies, es comprèn que l’audiència disfrutés molt i es quedés a Tele 5.

Gairebé tres horetes va durar aquesta edició del reality show. Només hi va haver dos instants en què Jordi González va recordar que hi havia altres eleccions en aquest país i va donar pas als serveis informatius. Les dues connexions van durar exactament sis minuts i cinc segons. Atès que en la seva altra cadena, Cuatro, tampoc estaven per la feina informativa i van omplir la nit amb la pel·lícula X-Men, la decisión final, es constata que treballar avui com a periodista en els Informativos de Mediaset és com intentar travessar el desert de Gobi a peu i sense cantimplora. En lloc de fitxar cada matí, potser entonen, com a protesta, aquella estrofa tan increïble de La del manojo de rosasque diu: "Hace tiempo que vengo al taller y no se a qué vengo".  Des d’aquí envio una abraçada cordial i solidària a aquells estimats companys a qui els impedeixen exercir el seu ofici.

Notícies relacionades

L’heroïcitat, com ja és habitual, la va fer Ferreras i el seu equip a La Sexta amb Al rojo vivo objetivo SuperdomingoAl rojo vivo objetivo Superdomingo. A base de periodisme va plantar cara als debats de Cayo Cochinos. No va guanyar en quota de pantalla (‘share’), però va vèncer en nombre d’espectadors (‘rating’). Cent trenta mil més. És una gesta indiscutible.