Pintades electorals, Marisol amb bigoti

És tremend el que li acaba de passar a Marisol, la mama de la Rebe, de la família gitana dels Jiménez de Plasencia (Los Gipsy Kings, CuatroLos Gipsy Kings).  Aquesta senyora fa temps que volia ser model. ¡Ah! És una dama guapa que encaixa molt bé en la tendència fashion curvyfashion curvy que ara està tenint tant d’èxit. Il·lusionada, es va fer un portafolis de fotos, un posturisme amb una gràcia molt fàcil i grollera. I va aconseguir el seu propòsit. L’acreditada botiga de mobles La casa de mi gitana, de Fuenlabrada, al carrer del Gorrión, la va contractar perquè fos la seva estrella. Li han fet uns cartells, uns pòsters enormes i bonics que floreixen en tanques i centres comercials. Hi apareix Marisol com a reclam de sofàs, tresillos i altres elements de bon gust per a la decoració d’interiors. Home, no és Charlize Theron anunciant perfums Dior, però per ser nova al món de les top-models ha quedat molt bé.

Aquesta setmana, no obstant, ha tingut un disgust enorme. Ha vist que uns vàndals han empastifat les seves fotos. Amb un esprai li han posat bigoti, una dent negra, orelles d’elefanta i coses així, d’un mal gust enorme. PerMarisol ha sigut un cop. «¡Quina vergonya! ¡Envejosos!», cridava amb molta pena. I la seva filla, la Rebe, li deia per mitigar la seva aflicció: «Això amb amoníac es treu». Difícil missió, qualsevol s’enfila a una escala a netejar un cartell de 10 metres per 12.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

Aquest vandalisme que ens ha ensenyat la tele sobre un cartell de Marisol coincideix amb això dels polítics que apareixen als pòsters per a les eleccions. Encara és més tremend. En matèria de bigotis el que més s’ha pintat aquest any tan electoral ha sigut el de Hitler. I l’esvàstica al front. Dibuixar el contrari com un nazi està de moda. És molt demolidor. La segona pintada més repetida és un clàssic: la llonganissa de Cantimpalo, normalment sobre els llavis del polític que posa. S’executa sempre amb esprai vermell, i se sol acompanyar de l’expressió «¡Xoriço!» com a llegenda de reforçament. El feminisme militant ha aportat imaginació a aquests escarnis pictòrics. Sobre líders d’ultradreta aquest any hem vist la frase: «¡Machete al machote!». Té rima, és ferotge i molt guerrera. No sé si aquest paisatge de pòsters electorals empastifats hauran consolatMarisol. Em sembla que no. Mal de molts, conhort de boigs.