Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

El recluta Chicote i el 'ranxo' militar

Ferran Monegal

Espinosa missió la de Chicote (¿Te lo vas a comer?, La Sexta). Aquesta setmana ha volgut investigar la qualitat del ranxo que serveixen a l’Exèrcit. Primer va conversar amb el President de l’Associació Unificada de Militars Espanyols. Aquest militar retirat li ha advertit que no aconseguirà que ningú parli, per por de les represàlies. I que si aconsegueix que el deixin entrar en alguna caserna, el dia anterior l’hauran netejada i arreglada tota per fer un efecte fantàstic. Amb aquestes advertències Chicote se les va enginyar per trobar alguns testimonis de militars amb rostre tapat i veu distorsionada, que van denunciar l’escàs menjar que els donen, la seva mala qualitat, ensenyant fotos de plats amb bestioles, peixos irrecognoscibles flotant sobre sospitosos aigualits, i altres excel·lències similars. En general, aquests militars van coincidir que, des que l’Exèrcit subcontracta el menjar a empreses privades, la cosa ha empitjorat.

Precisament Chicote en va visitar una d’aquests de càterings, anomenat Dulcinea Nutrición, empresa que va collir sonors titulars temps enrere per haver servit en una caserna de Cadis una fideuà amb cucs. Allà Chicote va ser rebut a matadegolla i no va treure res en clar. M’he pres la molèstia de buscar qui hi ha darrere de Dulcinea i veig que el cognom Ardid Martínez Bordiú figura detenint el càrrec de president. ¡Ah! Sembla que Franco, en matèria gastronòmica, també ho va deixar tot lligat i ben lligat per la via de nets i besnets de la seva saga. Finalment Chicote es va posar un casc, en pla soldat, i se’n va anar de maniobres amb la BriPac per Albacete. Allà va ser rebut per un coronel, i diversos capitans i, naturalment, la tropa va declarar que el menjar era fantàstic.

Home, sempre que s’intenta fer una investigació periodística sobre les Forces Armades, ja sigui gastronòmica o de qualsevol altra índole, l’opacitat és la tònica general. L’Exèrcit és un microclima que es basa en l’obediència cega en la cadena de comandament. Sense queixar-se. No és lloc per a debats. Ni per a transparències. A les seves ordres, i marxant. Va denunciar un dels militars d’identitat oculta: “No podem dir res. Es considera una traïció a la bandera d’Espanya. Res problemàtic pot sortir fora de la caserna. No es pot explicar res”. Deia Napoleó que un exèrcit es mou pel seu estómac. O sigui, que una tropa mal nodrida no guanya batalles. ¡Ah!